7 de febrer del 2006. Declaracions del ministre de Justícia Juan Fernando López Aguilar en relació a la possible excarcelació d'Henri Parot i altres presos etarres:
"Vamos a trabajar cuanto esté en nuestra mano para evitar que se produzcan estas excarcelaciones. Si es posible se construirá una nueva imputación por continuidad de vinculación con la banda armada o por amenazas proferidas desde la cárcel, como ya hicimos con Ignacio de Juana Chaos"
7 de febrer del 2006. Declaracions d'Eduardo Zaplana, portaveu del PP en el Congrés:
"El Estado de derecho debe utilizar todos los medios a su alcance. En materia de terrorismo, es mejor pasarse que no llegar, para que los terroristas sientan que pasarán el mayor tiempo posible en la cárcel"
Expressions com aquestes demostren que quan ens referim al cas d'Iñaki De Juana Chaos no estem parlant de Justícia en majúscules sinó de política.
El pres etarra en vaga de fam és responsable d'haver comés crims execrables, però també és veritat que va complir en el seu moment el càstig que preveia el Codi Penal del 1973. Li van imposar 3.129 anys de presó per 25 assassinats, el compliment màxim previst en aquell moment era de 30 anys i amb les redencions de penes per treball i altres conceptes li va quedar reduït tot plegat a 18 anys.
Un mes abans de sortir de la presó, l'Audiència Nacional li va obrir una nova causa per dos articles publicats a Gara el 2004: “El escudo” i “Gallizo”. En el primer criticava durament a Zapatero i finalitzava d'aquesta manera.
"Hace años le escuché a un muy apreciado compañero chillar con fuerza «Sacad vuestras sucias manos de Euskal Herria». Sí, sacadlas, porque otro camino sólo implica más sufrimiento. O el futuro terminará demostrando, sin duda, que os quedásteis sin ellas".
En el segon article, el pres qüestionava la política penitenciaria de la directora general Mercedes Gallizo i acusava de greus delictes a diversos directors de presons.
El ministeri fiscal ja tenia doncs la base per fer el que més tard definiria tan clarament el ministre: “construir una nova imputació”.
Tot i que durant el mandat d'Aznar havien sortit de presó 311 etarres, la pressió del PP i de les víctimes del terrorisme va convèncer al govern del PSOE sobre la conveniència de fer els possibles i els impossibles perquè ningú els pogués acusar d'obrir la ma en matèria penitenciaria,. Hauria estat inconstitucional aplicar retroactivament la reforma penal que permet allargar el compliment màxim de pena fins a 40 anys i per això es va buscar la via alternativa d'obrir nous sumaris i decretar presó preventiva. S'entrava però en un terreny jurídicament relliscós que ha portar el cas De Juana Chaos on és ara: un fanguer polític que posa en qüestió la independència judicial, que divideix als jutges i que pot culminar amb la mort del pres etarra després de dues vagues de fam.
Més enllà de la llibertat d'expressió, la condemna de 12 anys i sis mesos de presó per les suposades amenaces terroristes contingudes en els dos articles publicats a Gara transmet una imatge de justícia venjativa, sobretot si es compara amb les penes de dos anys de presó imposades en casos de clares amenaces com el de Maria Plazaola (tres cartes amenaçant de mort a regidors socialistes) i Iñaki Bilbao (amenaces al jutge Garzón).
El darrer episodi protagonitzat aquest dijous per un grup de magistrats de l'Audiència Nacional que han impedit a darrera hora que el tribunal que porta el cas concedís a De Juana Chaos la presó atenuada en el seu domicili, torna a posar en evidència la politització de l'afer.
Està clar que ningú ha condemnat a mort al pres etarra. La vaga de fam és un mètode de lluita que ha adoptat ell de manera voluntària, empès per un empresonament provisional que considera injust.
El problema és el carreró de difícil sortida en el qual s'ha acabat entrant partint d'un procés viciat en origen per l'anim de construir, fos com fos, noves imputacions.
Si s'hagués cedit al xantatge (llibertat provisional o presó atenuada al domicili a canvi de deixar la vaga de fam), ETA tindria un heroi.
Però si es manté l'empresonament hospitalari, amb una cada vegada més inútil -segons els metges- alimentació forçada, tindrà un màrtir.
La Justícia no tan sols està polititzada sinó que a més és lenta. Podria succeir que quan el Tribunal Suprem es digni a pronunciar-se sobre el recurs de cassació presentat per la defensa d'Iñaki de Juana Chaos, el pres hagi ja entrat a formar part del martirologi dels que es consideren lluitadors per la llibertat d'Euskadi.
Si això succeeix, algunes víctimes del terrorisme tal vegada veuran satisfetes les seves necessitats de revenja, però l'horitzó de pau estarà encara més allunyat i a l'estat de dret, aquell que tots diuen defensar, li creixerà encara més l'esquerda del descrèdit.
Il·lustració: Acudit d'Eneko publicat al diari 20 Minutos
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada