Les marques blanques del PP

En el comentari de diumenge, em referia a l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i al Fòrum d'Ermua com a “marques blanques” del PP. Aquest concepte segur que no agrada ni a uns ni als altres, però és el que es pot deduir com a simple observador de l'actualitat. La COPE i El Mundo marquen estratègies i fan d'altaveus, les dues organitzacions “independents” convoquen les manifestacions i el Partit Popular intenta apropiar-se el carrer rememorant els temps passats de “la calle es mia” de Fraga Iribarne.

Aquesta simbiosi, aquesta divisió del treball per assolir un objectiu desitjat per tots ells (el retorn dels conservadors a La Moncloa) és tan evident que ja ni ho amaguen els màxims càrrecs. El secretari general del PP d'Àlaba, Iñaki Oyarzábal acaba d'anunciar que a les properes eleccions municipals, el president del Fòrum d'Ermua, Mikel Buesa ocuparà un lloc simbòlic a la llista del Partit Popular a l'ajuntament de Vitòria. Segons Oyarzábal, Buesa “tenia interès en donar suport a la candidatura d'Alfonso Alonso”, mentre que el candidat a la reelecció com a alcalde de Vitòria “ha volgut comptar amb ell perquè és una persona simbòlica pel que representa”. El secretari general del PP Àlaba ha assegurat que Buesa , catedràtic de Ciència Econòmica a la Universitat Complutense de Madrid, “entén que la millor manera de defensar la llibertat és fer-ho mitjançant les candidatures del Partit Popular”.

No sé com valoraria el seu germà, Fernando Buesa, aquesta via dretana per salvaguardar la llibertat. Fernando, assassinat per ETA el 22 de febrer del 2000, era un dels homes forts del socialisme basc i, entre altres càrrecs, va ser vice-lehendakari i conseller d'Educació del govern de coalició integrat pel PSE-PSOE i el PNB. Una de les seves tasques va ser impulsar la integració de les ikastoles en el sistema educatiu públic i concertat basc, uns centre d'ensenyament en llengua basca que mai no han estat ben vistos pel PP. D'altra banda, la Fundació Fernando Buesa, presidida per la vídua del dirigent socialista, va criticar durament al govern Aznar quan a les eleccions del març del 2004, TVE i Telemadrid van programar, per sorpresa, durant la jornada de reflexió, el documental “Asesinato en febrero”, que comença amb l'atemptat en el que van morir Buesa i el seu escorta.

“No podem admetre, ni acceptar, que la memòria de dues víctimes del terrorisme etarra s'utilitzi de manera sectària (...) amb l'objectiu de desviar l'atenció davant la reivindicació pel terrorisme islàmic dels gravíssims atemptats patits a Madrid dijous passat”, deia un comunicat difós per la Fundació.

Un ús sectari que des d'aleshores ha estat eina habitual en la manera de fer política del partit que tant admira Mikel Buesa.


Foto: En primer terme el president de l'AVT, Francisco José Alcaraz i al darrera Mikel Buesa, durant una concentració feta a Madrid contra la presó atenuada concedida a De Juana Chaos. /EFE