Bosses de plàstic en el Parlament

Diuen que davant un desacord, la millor manera de deixar morir un projecte conflictiu és crear una comissió que analitzi les hipotètiques solucions. Això és el que ha aprovat el tripartit en relació a la polèmica de les bosses de plàstic. El grup parlamentari d'ICV-EUiA es va precipitar la setmana passada donant per fet que a partir de gener els clients de botigues i supermercats haurien de pagar un impost ecològic per cada bossa utilitzada i PSC i ERC han posat fre a la rauxa mediambientalista recordant que encara no hi ha acord en ferm per declarar la guerra al plàstic.


La mesura de fer obligatori el cobrament de les bosses – que els ecosocialistes volien presentar en forma d'esmena als pressupostos de la Generalitat- no ha agradat ni als petits comerciants – que en temps de crisi no estan per fer invents amb les coses de menjar- , ni a les distribuïdores alimentaries, que ho veuen com “una intromissió en l'activitat econòmica”, ni a la Fundació Catalana de Prevenció de Residus, que, tot i voler que es cobrin 20 cèntims per bossa, considera que la proposta d'ICV-EUiA no és pedagògica ni basada en la fiscalitat ecològica. Tampoc satisfà, com és natural, als fabricants de bosses, ni, imagino, a un ampli sector de consumidors que el darrer que desitgen en aquests moments és veure incrementada la despesa del supermercat.


D'acord que cal reduir la producció de residus i que països com Alemanya i Irlanda ja han gravat amb una taxa el consum de bosses de plàstic.


Em fa gràcia però que es digui que el que es pretén és que els consumidors paguem les bosses.


És que no ho estem fem ara?


Algú creu que els botiguers i les grans superfícies no repercuteixen en el preu final del producte el cost de les bosses?


O és que encara pensem que ens regalen res?


D'altra banda, i com ha recordat el PP, es dóna la paradoxa que el mateix govern que mareja la perdiu amb el tema de les bosses de supermercat, envia documents embolcallats en plàstic transparent.


Ahir mateix vaig rebre una tramesa de la Generalitat presentada d'aquesta manera, però com que intento ser un ciutadà responsable, la revista ja reposa en el cubell del paper i l'embolcall en el del plàstic.


I si volem sumar-hi més paradoxes, aquest embolcall transparent que fa servir el nostre govern no és reutilitzable, mentre que les bosses de nansa del supermercat em serveixen per recollir les cagarades del meu setter anglès barrejat de mastí dels Pirineus en el carrers i zones verdes d'un barri en el qual, malgrat que els propietaris dels gossos paguem a partir d'aquest any una taxa de 40 euros a l'any, la regidoria de Medi Ambient - en mans d'ICV-EUiA- no ha instal·lat cap dispensador de bosses.


Faig números a partir de la proposta de la Fundació Catalana de Prevenció de Residus. A 20 cèntims per bossa de supermercat i a tres bosses per dia (en Kiko és molt caganer), el cost mensual de la “recollida” seria d'uns 18 euros i l'anual de 223 euros. Una operació particular de retirada de residus orgànics, certament, no gaire sostenible.


Com deia, intento ser un ciutadà responsable. O, almenys, encara ho soc i voldria continuar essent-ho.

• Una carta interessant en El País
  

Acudit: JAP (El Punt)