El gos mostra una extraordinària curiositat per tot allò que fa el seu amo, sobretot quan l’humà és reconegut com “el líder de la llopada”, un status d’autoritat que, tot sigui dit, no sempre s’aconsegueix.
En tot cas, cada vegada que arribo a casa procedent del súper, en Kiko, el meu setter anglès barrejat de mastí dels Pirineus, ve a corre-cuita a examinar el contingut de les bosses. Olora i olora i amb aquest ensumar precís confecciona la carta d’allò que, amb una mica d’insistència, podrà acabar tastant com a propina els propers dies.
Mirant-lo, em fa recordar el que va escriure la novel·lista nord-americana Anne Tyler, (Minneapolis, 1941) premi Pulitzer 1988 per “Ejercicios respiratorios” i autora d’”El turista accidental”:
“Alguna vegada t’has preguntat què pensen els nostres gossos de nosaltres? Em refereixo que arribem del supermercat amb el botí més meravellós: pollastre, porc, mig xai... Han de creure que som els millors caçadors del món!"
Si sabessin –deixeu-me afegir amb el permís d’Anne Tyler- que la nostra arma és la poc heroica, sacrificada i fumejant tarja visa, tot el prestigi de líders de llopada cauria per terra!
Foto: En Kiko, a l'entrada de casa, ensumant la compra del super. / T. Dalmau
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada