T-4: l'arbre i la destral

Escric aquestes ratlles passada la mitjanit d'un dissabte tens i nefast quan encara no han aparegut els cossos dels dos ciutadans desapareguts a l'atemptat contra la terminal T-4 de l'aeroport de Barajas. Les dues víctimes estaven dormint en els seus vehicles dins el pàrquing quan a les 9 del matí ha esclatat el cotxe bomba. Tenien -desitjo equivocar-me però suposo que he de parlar en passat- nacionalitat equatoriana i per a tant la seva relació amb el conflicte basc era ja no remota (la que dona el simple fet de portar el DNI espanyol a la butxaca) sinó nul·la.

És el que té el terrorisme.

Els bombers diuen que els equips de rescats hauran de dedicar moltes hores fins a poder arribar a la planta baixa de l'aparcament on suposadament eren els dos vehicles.

Allà, a la “zona zero” de la T-4 hi ha també, colgada per la runa, l'esperança de viure en pau.

El 22 de març, quan ETA va anunciar l'alto el foc permanent, ja apuntàvem en aquest blog que la pau és cosa de valents i que el govern Zapatero ho hauria de ser molt per poder fer avançar les negociacions “sentint darrera el clatell l'alè del PP, patint el full tallador i esmolat d'una determinada premsa i escoltant les discrepàncies internes que, tard o d'hora, acabaran sortint”.

Afegíem que el full de ruta hauria de permetre resituar Batasuna dins la legalitat, acceptant-la com a interlocutora en el procés, que caldria apropar els presos etarres a Euskadi i pactar mesures de reinserció, fer afectiva l'entrega de les armes, dialogar d'una manera fructífera amb les víctimes, parlar del futur polític del País Basc...

Han passat nou mesos i lamentablement no ha estat possible visualitzar cap pas endavant. L'oposició aferrissada del PP, de les associacions de víctimes i d'una part de la premsa i de la judicatura ha lligat de peus i de mans al govern del PSOE, bloquejant el procés. L'actitud del món abertzale, que no ha condemnat els episodis de violència al carrer, també ha servit per alimentar el boicot d'una dreta que ha aprofitat aquests mesos per fer llenya i escalfar les calderes de cara a les eleccions.

Les enquestes ho deixàvem ben clar: el “gest” que des Batasuna es reclamava a Zapatero tenia un cost polític massa alt i el PSOE ha optat fa temps per no moure peça. Finalment qui l'ha mogut ha estat ETA (la oficial o un grupuscle), sense cap anunci previ del final de l'alto el foc però havent transmès signes prou eloqüents com perquè l'atemptat d'ahir no hagi pogut agafar per sorpresa a ningú.

L'objectiu escollit, la joia de la corona de Barajas, la potencia de l'explosió i els tres avisos previs sobre la col·locació de la bomba deixen clar que els etarres han volgut fer una advertència seriosa sense vessar sang. Però les armes les carrega el diable i aquest sempre hi és present, sigui a l'aeroport de Madrid o a l'Hipercor de Barcelona.

Zapatero ja ha anunciat la suspensió del procés de diàleg i no em costa imaginar que algun estratega del PSOE, d'aquells que es miren amb lupa cada sondeig d'opinió, haurà respirat per fi tranquil.

Però jo d'ell no ho estaria tant. Ara, a més de la possibilitat de nous atemptats, hi ha el risc que els mateixos que feien llenya amb la negociació vulguin tallar l'arbre. Ho veurem avui mateix pels carrers de Madrid a l'acte convocat per l'Associació Víctimes del Terrorisme (AVT). Allà, cada manifestant portarà en el cor i en cervell una destral. La mateixa eina que serveix d'emblema a ETA.

Postdata:

Alguns crits escoltats a la manifestació de l'AVT a Madrid:

"Zapatero al trullo o al loquero"

"Zapatero dimisión"

"ETA culpable, gobierno responsable"

"PSOE atiende, España no se vende"