Pidolant a la cantonada

L'altre dia vaig rebre un mail titulat de la següent manera:

“La sin techo más famosa de Madrid”

El missatge, que no contenia cap altre text, portava aquesta imatge de l'Esperanza Aguirre fent de “pidolaire” al carrer després d'haver practicat vudú amb un ninot de Ruiz Gallardón.

El fotomuntatge, extret de la divertida web Sr.Paquito.net, fa referència a la campanya engegada des del blog de Manuel Rico per recollir fons per la presidenta de la Comunitat de Madrid després que la líder madrilenya del PP es lamentés en la seva biografia de les dificultats econòmiques que té per arribar a final de mes.

El mail, un dels molts que circulen per la xarxa fotent conya política, no m'hauria cridat l'atenció si no fos perquè apareixia com a remitent l'Asociación 11M Afectados del Terrorismo, l'entitat presidida per Pilar Manjón.

A l'endemà va arribar a la meva bústia un altre e-mail de la mateixa associació que portava com a assumpte “Error en el envio de ayer”.

“Ayer -deia el correu- mientras nos encontrábamos preparando el envío del Christmas de Navidad, por razones que desconocemos, se coló como anexo una de las miles de tonterías que corren por la red, que acababa de entrar y que fue lo que se envió a los socios en lugar del dibujo de uno de nuestros niños.

Habiendo recibido quejas, y con razón, os pedimos disculpas por el envio queriendo que, hoy sí, salgan nuestros mejores deseos para todos vosotros, si es que acaban de arreglarnos el correo electrónico.

Volviendo a pedir disculpas a aquellos que se puedan haber sentido ofendidos.

Un saludo.

La Comisión Ejecutiva

Avui m'he entretingut a mirar els destinataris del primer correu -la persona que el va enviar va cometre l'error de deixar la llista visible- i veig que entre les més de 150 adreces -moltes d'elles de mitjans de comunicació tant estatals com internacionals- hi ha la cadena COPE, El Mundo, La Razón i Libertad Digital.

Per a tant no és d'estranyar que la tramesa voluntària o involuntària del fotomuntatge provoqués queixes...

Com és ben conegut, l'associació de Pilar Manjón manté punts de vista molts allunyats de les teories conspiratives del PP i de la seva òrbita mediàtica i social (amb l'Asociación de Víctimas del Terrorismo, presidida per l'inefable Felipe Alcaraz al capdavant). Tampoc descobreixo res si dic que les relacions amb Esperanza Aguirre han anat recentment a pitjor des que la Comunidad de Madrid ha decidit repartir l'any vinent 800.000 euros entre tres organitzacions de víctimes, deixant fora de les subvencions a l'entitat de Pilar Manjón.

Per a tant, qui va enviar el correu encara va pecar de prudent: es va oblidar ni més ni menys d'afegir a la llista l'adreça personal d'Esperanza Aguirre. A l'obrir el correu, ella hauria vist a la pantalla, com en un mirall, la seva segona personalitat: la de la presidenta-pidolaire que cobra un sou mensual de 8.395 euros, que viu amb el seu marit el conde de Murillo en un luxós palau al centre de Madrid i que no pot arribar a final de mes perquè els sostres són molt alts i gasta massa en calefacció. Si continués observant-se, veuria com la imatge enviada per les víctimes del terrorisme aniria agafant moviment i unes altres víctimes, les persones que cobren menys de mil euros al mes, els mileuristes, anirien desfilant per la seva cantonada deixant-li com a almoina bon consells per superar la crisi. A continuació hi desfilarien els pensionistes per explicar-li mil trucs per sobreviure a partir de mig mes i amb sostres baixos.

Finalment, en tancar l'ordinador i retornar a la seva primera personalitat, la de la dona políticament i social ben situada, l'Esperanza Aguirre seria com a mínim més sàvia. Es miraria els sostres del palau i la seva nòmina d'una manera diferent i signaria amb carinyo el vistiplau per atorgar la subvenció a les víctimes que presideix Pilar Manjón.

Perquè de desagraïts l'infern n'és ple. I l'Espe segur que vol anar al cel.