La pau dels valents

“L'alto el foc permanent” anunciat avui per ETA és sens dubte una gran notícia, però seria un error llançar abans d'hora les campanes al vol. S'ha obert per fi una porta a l'esperança, que ja és molt, però el camí cap a la pau serà llarg, tortuós i ple d'obstacles. De moment ningú baixarà la guàrdia. Com a mínim fins que el panorama polític estigui més clar.

Diuen que la pau és cosa de valents i el govern Zapatero ho haurà de ser molt per poder fer avançar les negociacions amb ETA sentint darrera el clatell l'alè del PP, patint el full tallador i esmolat d'una determinada premsa i escoltant les discrepàncies internes que, tard o d'hora, acabaran sortint.

I no només valent, sinó també discret, prudent i efectiu. Caldrà moure peces de l'entremat polític i judicial: fer mans i mànigues per re-situar Batasuna dins la "legalitat" acceptant-la com a una de les forces interlocutores del procés; renunciar a l'estratègia de la dispersió apropant els presos d'ETA a Euskadi; fer efectiva l'entrega i destrucció de l'arsenal etarra; obrir un diàleg fructífer amb l'univers dolorosament ferit i políticament fraccionat de les víctimes; pactar i aplicar a mitjà termini mesures de reinserció pels presos, començant pels que no tenen les mans tacades de sang...

Caldrà, en definitiva, dissenyar un full de ruta que inclogui entre els seus objectius no tan sols la desaparició de l'organització armada sinó també que permeti posar damunt la taula el futur d'Euskadi. El tabú de l'autodeterminació, maleït des de tants àmbits espanyols, és, precisament, el que pot fer empassegar un procés que serà tan o més llarg que l'irlandès. Zapatero té l'oportunitat d'obrir-lo, però veurem qui hi haurà a La Moncloa quan s'entri a la recta final i el PSOE i el PP s'hagin enfrontat a les urnes.

Si el procés va bé, és probable que el líder socialista en reculli els seus fruits en forma de vots. I si va malament sempre hi haurà el sector més dretà del PP amb la xarxa preparada per fer la collita i retornar a La Moncloa.

Caldrà molta responsabilitat i sentit d'estat, tant per part del PSOE com del PP, per no convertir el procés de pacificació basc en un cavall de batalla electoral que tindria greus conseqüències internes i malbarataria la imatge exterior espanyola.

Una idèntica responsabilitat que hauran d'assumir tant els polítics bascos com els representants d'ETA, tocant de peus a terra i defugint maximalismes que trencarien les parets de vidre d'un procés que, a més de llarg, serà extremadament delicat.

Responsabilitat i generositat per una pau que, com dèiem, només pot assolida pels valents. Ni una gota més de sang.