divendres, 1 de desembre del 2006

La desafinada de Tura

La primera desafinada del govern d'Entesa l'ha protagonitzat la consellera Montserrat Tura i ho ha fet en els compassos inicials de la interpretació d'un concert en què els mestres principals s'havien compromès en un objectiu bàsic: no deixar escapar cap nota.

Ahir, en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio i quan no feia ni 24 hores de la presa de possessió del nou govern, Montserrat Tura va discrepar públicament de la decisió del president Montilla de situar el líder d'ICV-EUiA al front d'Interior. La nova consellera de Justícia va opinar, cal dir-ho, amb la boca petita i deixant clar que parlava a títol personal.

La cosa va succeir en els primers minuts de l'entrevista que podeu recuperar de l'arxiu de l'emissora pública. Antoni Bassas li va preguntar si s'havia posat trista o enfadada a l'assabentar-se per una roda de premsa d'Iniciativa que hauria de deixar la conselleria d'Interior.

Estava disconforme. No em semblava una decisió, diguem-ne, encertada, però l'acceptava. Els negociadors havien de fer possible un pacte d'esquerres i el pacte va ser possible. Si la condició era aquesta, jo no tenia res a dir-hi. Qui estava negociant havia de garantir que un govern d'esquerres continués governant a Catalunya. Jo sóc d'esquerres i estic molt contenta que hi hagi una segona legislatura amb govern d'esquerres. Espero que ho fem bé.

A continuació, Tura va mostrar la seva “estranyesa” perquè, en el procés negociador, “alguns serveis d'Interior que tenen a veure amb la informació i, de vegades, de caràcter secret, fos el que acabés decantant o no l'acord de govern”.

Vol dir això -li va preguntar directament Antoni Bassas- que considera que un departament que belluga material tan sensible com la informació i fins i tot la informació reservada seria més lògic que estigués en mans del partit del president?

A mi – va contestar la consellera- m'ho pot semblar, però és una opinió personal. El meu sentir personal no podia impedir l'acord”.

Tura també va insistir en subratllar la importància d'un departament que en els darrers anys ha aconseguit tenir quasi totes les atribucions en matèria de seguretat.

Poc després d'aquestes declaracions, segons explica El Periódico, el conseller d'Interior Joan Saura es va queixar, indignat, a José Montilla i, a continuació, el president va amonestar la consellera exigint-li que s'abstingui de fer qualsevol altre comentari sobre Interior o sobre la resta de departaments que no siguin el seu.

De cara a l'opinió pública, ICV-EUiA ha intentat treure ferro a l'assumpte i el vicepresident de la formació Jaume Bosch s'ha limitat a desitjar “sort” a Montserrat Tura al capdavant de Justícia. “Comprenem com es pot sentir personalment la senyora Tura, però l'animem a treballar amb el mateix entusiasme que ho ha fet al Departament d'Interior en la seva nova responsabilitat com a consellera de Justícia.”

Sorprèn, en tot cas, que hagi estat l'exconsellera d'Interior, acostumada a haver de tractar amb discreció temes delicats, la primera veu discordant dins el govern. Tot plegat posa en evidència que Montserrat Tura continua amb les ferides obertes per un canvi de departament que ella mai no hauria volgut portar a terme i també per la indiscreció i poca delicadesa d'Iniciativa en fer-ho públic abans que Montilla ho comuniqués directament a la interessada.

Al president li toca ara posar oli a la maquinària del govern per evitar que la grinyolada entre Justícia i Interior segueixi creixent.

1 comentari:

Lo Vilot ha dit...

Bon dia Toni:

No jutjaré les paraules de "la Tura", coincideixo, ha desafinat. Està emprenyada i no s’ha pogut estar.

La pregunta és: "Passarà, el govern central, l'informació necessària pel bon funcionament, saben quin partit es qui l'administra?" La passarà a Interior o a presidència?

En teoria si, es un deure (ja es veurà), però no em vull imaginar si hi ha canvi en les properes eleccions i governa el PP, llavors ... "ni lo sueñen".

Si la democràcia es tal com ens l’han ensenyat no tindria que ser cap problema, però cada vegada més dubto d’aquest sistema polític. No per que no m’agradi, al contrari, per que penso que senzillament no ho es. I aquest es un sentiment que darrerament es veu molt en el recompte de paperetes.

Com sempre, un cop acabades les eleccions, la classe política fa autocrítica, però els hi dura 2 dies.

En fi, nedar contracorrent cansa ...

Abraçades

P.D.: El verificador de paralaules (necessari i imprescindible) a vagedes sembla un Sodoku ;-)