divendres, 10 d’octubre de 2008

Prohibits els homes-anunci


La nova ordenança que regula la publicitat a Madrid inclou la prohibició dels homes-anunci. L'alcalde Alberto Ruiz-Gallardón ha impulsat la mesura perquè considera que aquest tipus de publicitat carrer amunt, carrer avall, malmet la imatge de la ciutat i és “vexatòria” i “degradant” per les persones que s'han de penjar els cartells.


Més degradant és no poder menjar. Si el senyor alcalde em dona una altra feina, estaré encantat en deixar aquesta”, ha declarat a El País un veneçolà de 51 anys que cobra 35 euros diaris per set hores i mitja de treball fent de sandvitx publicitari.


Se prohíbe la utilización de personas como soporte publicitario”, diu concisament la ordenança, però la norma és tan breu que no queda clar si a les properes campanyes electorals Ruiz-Gallardón perseguirà als militants que portin samarretes i cartells del seu partit o si es presentarà al Santiago Bernabeu per impedir que esportistes milionaris continuïn fent d'homes-anunci amb calces curtes damunt la gespa i davant les càmeres de televisió del món mundial..


Tampoc se sap si, lluint damunt el pit la seva banda d'alcalde, correrà al darrera dels homes disfressats de cobrador del frac que, gràcies a la crisi, tenen ara més feina que mai posant en evidència als morosos.


L'ambigüitat de la norma és tant gran que fins i tot es podria esperar que Ruiz-Gallardón es posés a la porta de les boutiques de moda per impedir que els clients es gastin la pasta gansa en peces de roba o complements farcits de marques comercials.


Així de complexe és la qüestió. Uns es “degraden” guanyant-se la vida fent d'entrepà publicitari i altres paguen per ser-ho.






Imatge 1: L'evolució "natural" de l'home-anunci. / 20 Minutos

Imatge 2: La versió més moderna: un home-anunci amb pantalles digitals. / El País

1 comentari:

Félix Soria ha dit...

Un decret-llei dels anys cincuanta ja prohibía els homes-anunci a tot el territori de l'Estat. Decret que no está derogat...
L'inictiva del batlle de Madrid es molt "divertida" i significativa, entre altres coses perque demostra que non té un servei jurídic com cal.