diumenge, 5 d’octubre de 2008

Portades a mida




Barcelona 6- Atlético de Madrid 1


Dissabte de baveig culer i de cops de cap a la paret dels matalassers i diumenge de lectura de cròniques esportives. A Can Godó, que hi entenen molt i molt del negoci periodístic, ofereixen un producte adaptat a cada estat d'ànim: un “¡Oooh! admiratiu i majúscul pels lectors blaugrana de l'edició de Barcelona d'El Mundo Deportivo i un “Bochorno” pels clients esmaperduts, favagirats i emprenyats d'El Mundo Deportivoedición Atlético de Madrid”, el diari amb qual el grup periodístic barceloní intenta, amb el permís de Marca i As, sempre fidels al color blanc, obrir forat als quioscs de la Villa y Corte.


La mateixa capçalera però amb portades i continguts fets a mida per aquells que al llarg dels quinze dies que dura la nova aturada de la Lliga lluiran somriure d'orella a orella i pitet d'orgull blaugrana i pels altres que, per culpa dels minuts prodigiosos del Barça, hauran de suportar com puguin la befa continua i persistent del veí o del company de feina merengue. Aquell fill de sa mare que detesta al Barça però que ahir, a la intimitat i al minut 8, quan va veure que el triomf blaugrana era inapel·lable, es va posar la samarreta de Messi per aplaudir a rabiar el moment en que el menyspreat Atleti del Kun Agüero, el gendre de Maradona, sortia esclafat i escombrat del Camp Nou.


En tot cas, res de nou. Només una actitud tan ambivalent com la que avui hauria tingut més d'un culer del morro fort si els periquitos, en lloc d'assolir el mèrit de l'empat 2-2 amb el Madrid, haguessin sortit desplomats del Bernabeu arrossegant la moral per terra amb una senyora plantofada de 6-1.