Una enquesta feta a metges de medicina interna i a reumatòlegs dels Estats Units indica que la meitat d'ells recepten placebos als pacients amb malalties cròniques.
Els placebos són substàncies habitualment innòcues i sense efecte terapèutic, per exemple la clàssica píndola de sucre, que en alguns casos pot acabar produint un efecte beneficiós al pacient si aquest s'ho pren convençut que el curarà. El mecanisme és prou estudiat: la fe en el bon criteri del metge i en l'efectivitat del “medicament” dispara en el cervell l'alliberament d'endorfines, un tipus d'hormona que, com un analgèsic natural, produeix sensació de benestar i elimina o fa reduir el dolor que acompanya a moltes malalties cròniques.
L'estudi realitzat per l'Associació Mèdica dels Estats Units i publicat dijous a la revista British Medical Journal mostra una certa preocupació perquè darrerament els metges no es limiten a cercar l'efecte placebo només amb píndoles de sucre o de vitamines sinó que fins i tot recepten antibiòtics, la qual cosa podria ser negatiu pel pacient.
Així mateix alerta que l'engany, condició imprescindible perquè el placebo faci efecte, vulnera el principi ètic segons el qual el malalt sempre ha d'estar ben informat del tractament que rep.
Un 70 per cent dels metges que recepten placebos surten del pas explicant als seus pacients que es tracta d'un tractament “potencialment beneficiós” però que no s'aplica normalment per curar la malaltia que pateixen.
En aquesta sentit, una de les coses que crida més atenció de l'enquesta, en la qual han acceptat participar-hi 679 metges, és el comportament que adopta un 5 per cent dels facultatius enquestats que asseguren dir-li tota la veritat al seu pacient. Alguna cosa així com “la píndola que vostè prendrà és només de sucre”, amb la qual cosa el bon doctor compleix amb els seus principis ètics però – si m'equivoco que algú em corregeixi- destrueix la base fonamental de l'efectivitat del placebo: la ignorància del pacient que el fa creure que la “medicina” receptada millorarà la seva salut.
Un dels darrers premis Ig Nobel, la parodia divertida i absurda del Nobel tradicionals- va ser concedit fa uns dies a un equip de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) que ha demostrat que els placebos cars són més efectius que els barats. Més o menys allò que creu una part important dels consumidors quan a la botiga es deixen convèncer per l'hàbil venedor gastant més diners en la compra d'un producte de similars característiques a les d'altres més econòmics. Psicologia pura i dura com la que fa disparar, dins els cossos castigats pel dolor, descàrregues hormonals de benestar i de felicitat.
dilluns, 27 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada