El PP, els naps i les cols

Instal·lats en el tot s'hi val, els dirigents del PP són capaços de convertir en polèmica qualsevol qüestió, independentment que siguin naps o cols. Si algú del govern del PSOE s'atreveix a confessar que ahir va menjar peix, Rajoy o Zaplana li salten a la jugular acusant-lo de menysprear als pagesos espanyols. Si algú del tripartit diu que li agrada, posem per cas, l'opera italiana, Acebes es fa portar a corre-cuita el micro de la COPE per etzibar-li una hòstia mediàtica recordant-li que de cap de les maneres es pot ser anti-cançó espanyola i que aquests gustos musicals perversos el que pretenen és “desmembranar España”.

Un exemple d'aquesta crítica permanent i absurda la vàrem viure fa poc quan Artur Mas va declarar, sense donar-li més importància, que durant la seva famosa reunió amb Zapatero havien fumat mentre pactaven l'Estatut. “A La Moncloa no es pot fumar, a La Moncloa no es pot fumar!!!”, van exclamar unànimement des del PP, amagant que una cosa són les dependències oficials i l'altra la residència privada.

En aquesta orgia d'oposició ferotge, Rajoy, Acebes i Zaplana agafen la realitat, li donen la volta com si fos un mitjó i amaguen fets dels que ells mateixos han estat impulsors o protagonistes. Intenten fer creure, per exemple, la gran mentida de que a Catalunya no es pot viure parlant en castellà, però no expliquen que en el seu moment el PP va aprovar la Llei de Política Lingüística. Critiquen determinats continguts de l'Estatut català, però amaguen que són idèntics als que el seu partit ha inclòs a la reforma estatutària valenciana. O, com ha fet ara Zaplana, qualifiquen l'Estatut com “una catàstrofe” tan gran, tan immensa, tan inabastable que és impossible salvar cap article. I, a continuació, li toca sortir a escena a Piqué, com va fer ahir, per assegurar que si l'Estatut es vota article per article a la comissió constitucional “seria absolutament incompressible” que el seu partit votés contra l'article 1 que defineix a Catalunya com una nacionalitat. Segons ha recordat el líder del PPC, aquesta definició és la que inclou l'Estatut del 1979 i és la que van defensat els populars catalans a l'esmena presentada al Parlament.

Dolgut per l'acte de dissabte protagonitzat per Alejo Vidal-Quadras, Piqué ha llançat doncs un nou dar enverinat al cul de Zaplana. Veurem com acaba tot plegat i quina maniobra faran des de Madrid per fer caure del cavall a un Piqué que ahir mateix es mostrava predisposat “al cent per cent” per tornar a ser candidat del PPC a la presidència de la Generalitat.