L'honorable bloc

El darrer informe del cercador especialitzat Technorati assegura que, en aquests moments, cada dia són creats arreu del món 75.000 nous blocs i que cada 5,5 mesos es dobla el tamany de la blocosfera. El fenomen, segurament el més expansiu d'Internet, fa que a hores d'ara ja hi hagi 27,2 milions de bitàcoles.

Fins quin punt no estem davant una moda passatgera? De fet, no ens hem de deixar enganyar per unes dades que a primer cop d'ull són impressionants però que examinades amb més detall donen una realitat diferent. El mateix informe de Technorati indica que únicament la meitat dels blocs es mantenen actius sis mesos després de la seva creació i que el ritme de les actualitzacions no és precisament massa alt: només 2,7 milions de blocaires escriuen al menys una vegada cada setmana.

I és que mantenir un bloc no és fàcil. Cal dedicar-hi temps, ganes i imaginació per anar vestint una bitàcola que compleixi cinc criteris que, al meu entendre i sense ànim de pontificar, són bàsics:

• El bloc ha de tenir un segell personal, una autoria que no es pot delegar en ningú més (aquesta és la temptació, el pecat que poden cometre els alts càrrecs polítics o econòmics que s'han anat incorporant a la blocosfera)

• Convé un ritme d'actualitzacions constant (un bloc que no s'actualitza perd en picat el seu nombre de visitants -suposant que mai n'hagi tingut- i mor per inanició).

• Cal, com és obvi, una certa qualitat i originalitat en els continguts (el més difícil d'assolir)

• S'ha de disposar d'unes bones eines d'arxiu i recerca dels articles (hi ha una colla de serveis gratuïts externs que es poden afegir al bloc)

• Interactivitat: el visitant ha de tenir sempre a la seva disposició l'opció d'afegir comentaris (en època de crisi i per evitar crítiques, alguns polítics restringeixen o tanquen aquesta opció).

Entre els bloggers d'article setmanal n'hi ha un de nou i molt honorable: el president de la Generalitat Pasqual Maragall. Aquest dimecres ha estrenat un bloc, que porta per títol “El diari del president”. De moment hi ha dues declaracions de principis. A la primera mostra la seva esperança de que el bloc li permeti “mantenir un diàleg franc i directe de la nostra realitat social, de les nostres preocupacions i il·lusions”. A la segona torna a assegurar que serà “franc” i afegeix el següent:

“Bé: aquí em teniu, disposat a dir el que penso, disposat al diàleg, i disposat a contestar preguntes. O crítiques. O lloances –que de vegades són tant o més atabaladores. No hi ha res pitjor que caure en el parany d’un elogi i quedar descobert davant la crítica que seguirà immediatament.”

Donada la conjuntura política, es fa difícil de creure que Maragall, realment, pugui o vulgui escriure el que pensa. Si ho fes, el seu bloc seria un dels més visitats de Catalunya, però permeteu-me que ho dubti.

Veurem quants dels criteris abans comentats complirà El diari del president. De moment la periodicitat serà només setmanal i els comentaris dels lectors no es publicaran directament al bloc sinó que aniran a parar a la bústia presidencial i els seus autors rebran una resposta personalitzada.

Segons com vagin les coses, a l'anomenada “closcla” del president, al cercle de confiança liderat per Ernest Maragall i integrat, entre altres pel director de Comunicació, Jordi Mercader, se li pot girar feina: per controlar al president si aquest decideix ser “franc” en els articles que escriurà els diumenges i que seran penjats els dilluns al bloc o per redactar allò que Maragall no tingui temps o ganes d'escriure. Veurem com acaba aquesta experiència que, segons Vicent Partal, és quasi inèdita entre mandataris de països, tota vegada que només hi ha un cas anterior que és el bloc del primer ministre d'Estònia Andrus Ansip.