De què o de qui se'n riu Aznar?

Aquesta és la imatge il·lustrativa del que va ser la manifestació de dissabte a Madrid organitzada per l'Asociación de Víctimas contra el Terrorismo (AVT).

De què o de qui se'n reia José Maria Aznar?

De la gent que al seu voltant reclamava al govern socialista que no negocii amb ETA quan ell va fer-ho sense manies el 1998 (pau per presos) quan ocupava la presidència del govern?

Dels manifestants que exigien que no hi hagi converses amb cap tipus de terroristes quan ell va parlar també amb els GRAPO?

Dels pocs crits que es podien escoltar contra ETA i de la forta cridòria contra Zapatero i contra l'avi de ZP, un coronel republicà afusellat durant la Guerra Civil?

D'estar compartint manifestació no tan sols amb tota la dreta sinó també amb la ultradreta (Falange Auténtica, sindicat Manos Limpias...)?

D'estar “robant” protagonisme mediàtic i popular a Rajoy? (“Vuelve, vuelve”, li demanava la gent)

D'haver ajudat a promoure la divisió entre les diferents organitzacions de víctimes?

De les dades de participació facilitades per la Comunitat de Madrid (1,4 milions de manifestants, és a dir 20 persones inexplicablement comprimides per Esperanza Aguirre en cada metre quadrat de recorregut)?

Del regal fet per ETA al PP amb un comunicat segons el qual la treva d'atemptats a Catalunya ha servit per enfortir els llaços entre l'independentisme basc i el català?

De les maniobres del ministre Bono contra els seus col·legues socialistes catalans?

Ben segur que se'n reia de tot això i de molt més.