dimarts, 14 de febrer de 2006

Els assassins van a l'infern

El diari El País publicava diumenge un reportatge sobre en José., l'adolescent de Múrcia que l'1 d'abril del 2000 va matar amb una catana als seus pares i a la germana. El crim va commocionar l'opinió pública no tan sols per la virulència dels fets sinó també perquè mai s'han aclarit les causes que van portar al jove de 16 anys a assassinar la família. Sempre fa més pànic allò que és inexplicable.

Els psiquiatres no es van posar d'acord i finalment José va ser condemnat a sis anys d'internament terapèutic i a quatre més de llibertat vigilada, que són els que ara està complint.

Amb el permís de la jutgessa de Menors de Múrcia, José va viatjar recentment a Cantàbria per intentar refer la seva vida, en règim de llibertat vigilada, en una casa d'acollida de l'Església Evangèlica.

El reportatge de Pablo Ordaz titulat “Un joven educado con un pasado atroz” és interessant perquè explica les enormes dificultats que comporten aquests tipus de reinsercions. Té, però, un problema deontològic que ja va cometre fa un mes el programa “A Fondo” d'Antena 3: dona el nom del poble de 4.000 habitants i de la residència on viu José. En definitiva, torna a posar a l'aparador mediàtic, en aquest cas d'un gran diari d'abast estatal, a un jove i a una institució que el que necessiten en aquests moments és viure i treballar el dia a dia amb tranquil·litat i sense estar pressionats per l'alarma social.

I paradoxalment, l'avant-títol del reportatge és el següent: “El difícil camino de la reinserción”.

Ahir, el mateix rotatiu iniciava una sèrie de dos capítols dedicada a la situació a les presons espanyoles i a l'avantprojecte de la nova Llei Orgànica General Penitenciaria. La primera entrega es titula “Abrir las carceles” i explica que la reincidència oscil·la entre el 37 i el 70 per cent i que la nova política penitenciaria aposta pel règim obert i reconeix la necessitat de més centres de tractament. Un dels experts consultats, Juan Carlos Ríos, professor de Dret Penal de la Universitat Pontifia Comillas, assegura que “la gent es recupera quan arriba el moment i si li donem els mitjans per fer-ho”. L'autor de la informació, Juan Jesús Aznárez, afegeix el següent: “Però la societat no acull bé als expresonats, sempre estigmatitzats i sempre sota sospita”.

Això és exactament el que li deu estar passant ara a l'”assassí de la catana”, aquest jove que , complint amb la Justícia, intentava girar plana lluny de Múrcia buscant l'anonimat en un petit poble de Cantàbria, que ben segur haurà d'abandonar si no vol que les mirades del carrer li recordin el que li cridaven cada nit els seus companys del psiquiàtric on va estar ingressat diverses setmanes: “Els assassins van a l'infern, els assassins van a l'infeeeern!!!”.

De fet, l'autèntic infern per aquest jove no serà canviar de poble sinó haver de retornar a un centre penitenciari en compliment de la pena de set mesos que li acaben de confirmar per haver fugit durant una sortida a Elx organitzada l'any 2003 pel centre de menors on estava internat. El seu advocat confia que ho podrà aturar amb un recurs davant el Tribunal Constitucional i adverteix del greu dany que es causarà a la reeducació de José si finalment acaba ingressant a presó.

En tot cas, crims com aquest obren molts interrogants sobre la capacitat de la societat per acceptar la reinserció: estaries disposat a donar feina a la teva empresa a un jove com José? Voldries viure en el mateix edifici que ell?. Les preguntes queden a l'aire.

Foto: José, l'abril del 2001, quan era jutjat per l'assassinat de la seva familia. EFE

1 comentari:

saltenc ha dit...

És un tema realment complicat aquí es un radica la força de la democràcia i em sap greu reconeixer que jo no podría tenir aquest xicot el meu entorn la prova és superior a les meves forces