divendres, 3 de febrer de 2006

"El papelucho de Cádiz"



El PP ha iniciat a Cádiz la seva campanya de recollida de signatures contra l'Estatut de Catalunya perquè, segons ha dit Rajoy, aquesta ciutat és “un símbol del modern constitucionalisme espanyol i on el 1812 es va dir que Espanya era una nació de ciutadans lliures i iguals, amb els mateixos drets i que ostentaven la sobirania nacional”.

Repassem la història. Durant la Guerra del Francès, la Junta Suprema Central va ordenar a les Corts que es reunissin a Cádiz, una ciutat idònia perquè estava allunyada del front bèl·lic. Allà s'hi van aplegar representants de totes les províncies i també d'”allende de los mares”, és a dir dels territoris americans i de Filipines, i van començar a redactar el que seria la primera Constitució espanyola. Hi havia tres tendències: els absolutistes partidaris del retorn de la Casa de Borbó, els lliberals seguidors de les reformes de la Revolució Francesa i els jovellanistes que defensaven una via reformadora però no revolucionaria.

Finalment, el 1812, les Corts van enllestir la Constitució de Cádiz, coneguda també com la Pepa perquè va ser aprovada el dia de Sant Josep. Es tractava un text constitucional molt avançat tenint en compte l'època i la tradició absolutista espanyola. El nou sistema polític mantenia la monarquia però preveia una divisió de poders i reconeixia tot un seguit de drets ciutadans com la igualtat jurídica, la llibertat d'impremta i la inviolabilitat del domicili. La Pepa va ser la primera pedra d'un edifici legislatiu que es va anar vestint amb decrets com ara els de l'abolició de la Inquisició i de la tortura, el de la llibertat de premsa que posava fi a la censura i obria les portes al periodisme modern, la reorganització de l'aparell de Justícia, l'abolició dels “señorios”, primer pas cap a la desamortització...

Va ser el gran projecte modernitzador del país, l'escombrada de la pols que cobria l'Espanya de l'antic règim i per això des del primer moment els absolutistes s'hi van posar en contra parlant d'ella com “el papelucho de Cádiz”.

El 4 de maig del 1814, un decret signat a València per Ferran VII va posar fi al somni reformista, dissolent les Corts i anul·lant la Constitució. Aquell dia, els absolutistes van sortir al carrer celebrant-ho amb un crit - “Viva las cadenas!”- que, junt amb el de Millán Astray -”Abajo la inteligéncia, viva la muerte”- defineix amb poques paraules la història espanyola dels segles XIX i XX.

Ara el PP, aquest partit que ho és tot menys reformista, innovador i progressista, es vol apropiar del moment històric singular representat per les Corts de Cádiz, com ja ho va fer recentment l'alcalde de Salamanca plagiant i manipulant la frase que en resposta a la de Millán Astray va dir Miquel de Unamuno: “Vencereis, pero no convencereis”.

Davant tanta manipulació, els historiadors hi haurien de dir alguna cosa.

2 comentaris:

Lluís Mauri ha dit...

Jo crec que el cas del PP és més de l'estil Ferran VII i la seva frase de 1814 (més o menys): "Marchemos todos juntos, y yo el primero, por la senda constitucional".

Miquel ha dit...

Només cal veure que es diu Popular, que allò del VQ es Convivècia (i
ara!) Cívica (apa!) i Catalana (no sé... depèn de que signifiqui).

La tergiversació del llenguatge és una constant del pensament de dreta.
Fa poc vaig anar a veure l'experiment de Goebbels:

http://www.vilanovadigital.com/serveis/agenda/event.asp?evid=1744
http://www6.gencat.net/llengcat/cinema/filmoteca.htm

i em va semblar molt aclaridor de certes maneres de captenir-se els
pupins. Comparats amb Goebbels encara són uns aficionats; Goebbels era un tipus intel·ligent, molt laboròpata i absolutament convençut de que tenia la veritat.

El documental és una veu en off que llegeix el diari de Goebels mentres
la imatge són talls de filmacions de l'època de la que parla. Em va
semblar impressionant com va evolucionant des de "hem d'aprendre molt dels boltxevics" fins un moment on afirma que "la ideologia del partit és una religió" i malda per construir una litúrgia com la dels capellans.

Els pupins també tenen clar que han d'aprendre del enemics i confondre
les llengües que el Babel (amb foro o sense) els convé.