La mala setmana de Huertas Clavería

Josep M. Huertas Clavería (Barcelona, 1939), un periodista de llarg recorregut que ha destacat tant en el món de la premsa com en el dels llibres d'història i de vida quotidiana, està passant una mala setmana. Els exdegans del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Salvador Alsius, Montserrat Minobis, Josep Pernau i Carles Sentís) havien pensat amb ell com un possible candidat de consens per a presidir l'entitat i per fer-la sortir de la greu crisi que pateix des de finals d'any a conseqüència de la dimissió del degà electe Sebastià Serrano.

La picabaralla entre els membres de les dues candidatures que es van presentar a les eleccions del 12 de desembre, uns comicis que van donar com a guanyadora, amb uns resultats molts ajustats, la llista de Serrano, periodista d'El País, front a la de Pilar Antillach (TV3), ha fet impossible la constitució de la Junta de Govern, on hi han d'estar representats els dos grups. Per això els exdegans han actuat de mitjancers cercant un “home bo”, una patum capaç d'encapçalar una llista de consens en unes noves eleccions. La persona escollida era Josep M. Huertas, però el grup de Pilar Antillach, que es va presentar a les eleccions com una candidatura renovadora i que ha tingut el suport de sectors nacionalistes, ha refusat aquest veterà periodista. L'argument ha estat un article que Huertas va publicar a l'Avui el 6 de gener, el mateix dia que en el diari va sortir la polèmica columna d' Iu Forn sobre els militars colpistes i les seves mares.

En el seu article, titulat “Estripar la baralla”, Huertas deia entre altres coses el següent:

“Un col·legi professional acaba de celebrar eleccions. Ha guanyat, com sol passar, una de les candidatures. Hi ha, però, una actitud turbulenta per part de la candidatura que ha perdut per intentar obligar els guanyadors a acceptar en els càrrecs directius part dels que no han guanyat. Han revisat a fons uns estatuts que no els donen la raó, però han fet com l'Ajuntament de Barcelona: parlar de la conveniència de retocar-los perquè encaixin amb el que desitgen.

Ja m'ho perdonaran, però un, que és un demòcrata antic, no acaba d'entendre que, quan les coses no surten com alguns pensen, la solució sigui estripar la baralla.”

Huertas s'ha quedat doncs sense possibilitat de ser degà i els exdegans han anunciat avui mateix que llencen la tovallola:

“En no haver sigut acceptat per tothom el nom de Josep Maria Huertas, que proposàvem com precandidat de consens, considerem que el procés endegat per part nostra queda tancat.

Hem dedicat el nostre temps a l’entitat, amb l’esperit que ho vam fer un dia. Ens dol que la mediació hagi estat infructuosa.”

O sigui que el Col·legi de Periodistes ha entrat en un carreró sense sortida per un enfrontament entre periodistes barcelonins que, a més, afecta de rebot a l'activitat col·legial a la resta de demarcacions. Les juntes territorials, escollides també a les eleccions del 12 de desembre, tenen, naturalment, veu i vot en el Deganat, però sembla ser que fins ara, malgrat les pressions rebudes, han optat per la política de no alineament i per exigir consens entre les dues parts.

Descartat Huertas, caldrà cercar un altre possible candidat dins el reduït món de les patums del periodisme català. No hi ha res fet, però em diuen que sona el nom de l'exdirector de La Vanguardia Lluis Foix.

La picabaralla amb Pérez de Rozas

No ha estat, com dèiem al principi, una bona setmana per Josep M. Huertas. A la col·lecció El Vaixell de Paper, el Col·legi de Periodistes li acaba de publicar un llibre interessant: “El plat de llenties. Periodisme i transició a Catalunya (1975-1985) . Precisament per comentar aquest llibre, Huertas va ser convidat dimarts al formidable programa de RAC 1 “Minoria Absoluta”. En un moment de l'entrevista, l'autor va opinar que un periodista pot militar en un partit o ser soci d'un club de futbol sense posar en perill l'exercici digne del seu ofici. En aquest sentit, va posar l'exemple d'Emilio Pérez de Rozas assegurant que, “tot i ser soci de l'Espanyol”, és el subdirector responsable de la secció d'Esports d'El Periódico.

A l'endemà, en el mateix programa, a Pérez de Rozas li va faltar temps per negar que sigui soci de l'Espanyol i per acusar a Huertas de ser un mentider.

Col·legues del periodisme esportiu m' asseguren que en Pérez de Rozas, de perico res de res, faltaria més. “És un culé més que convençut, reconsagrat, i com a molt pot simpatitzar amb el Mallorca perquè hi té casa i hi va molt sovint”.

El que dèiem: un mala setmana.