A l'anterior post de Diari de l'Absurd comentàvem la nova picabaralla que ha encetat El País amb en Pedro J. Ramírez en relació al seu paper com a director de Diario16 durant l'intent colpista del 23-F. Pronosticàvem que dintre de 25 anys Juan Luis Cebrián i Pedro J. continuaran divertint a l'audiència amb les seves batalletes particulars. Doncs bé, la resposta no s'ha fet esperar: a l'edició de divendres, a la secció Vox Populi, El Mundo publicava la peça que reproduïm al costat dedicada a Cebrián i titulada “Falsea el 23-F para tapar su pasado franquista”. Algú que no sigui coneixedor de la història del periodisme espanyol es pot preguntar immediatament quin “passat franquista” pot tenir l'actual conseller delegat de Prisa?
Doncs bé, el mateix Cebrián ho va rememorar el 22 de novembre de l'any passat en un article titulat “Palabra de Rey”, aparegut dins l'especial del 30 aniversari de la proclamació de Joan Carles com a rei d'Espanya:
"En 1974, tras el asesinato del presidente del Gobierno por ETA y la llegada al poder de Arias Navarro, algunos franquistas moderados capitaneados por Pío Cabanillas quisieron promover una apertura del régimen que facilitara, quizás, un proceso democrático ulterior a la muerte de Franco, al que se le veía ya muy disminuido. En ese ambiente, personas tan significativas como Francisco Fernández Ordóñez, Enrique Fuentes Quintana o Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona decidieron incorporarse a altos cargos de la Administración. Acepté entonces asumir la dirección de los servicios informativos de Televisión Española, en circunstancias tan forzadas y vergonzosas que pedí una audiencia a don Juan Carlos para explicarle mi decisión. "Yo creo que el futuro próximo de este país pasa por usted, le dije, si es capaz de producir una reforma democrática. El franquismo está acabado y es importante que quienes tenemos fe en ese futuro ocupemos lugares que permitan orientar a la opinión". Duré ocho meses en el puesto (...).
"La experiencia que viví en RTVE fue más que amarga, pero sirvió para convencerme de que el franquismo no podría tener continuidad ni aun mediante una reforma, habida cuenta de las poderosas fuerzas reaccionarias que operaban en su seno y de la debilidad de los llamados aperturistas. Sería preciso un proceso democrático constituyente si el país quería salir adelante."
Vuit mesos, doncs, de “passat franquista-renovador” que ara Pedro J li llença a la cara. Un Pedro J ,per cert, que no té cap mania a l'hora de dirigir un diari -El Mundo- que actua permanentment de portaveu d'un partit – el PP- on sense gratar gaire s'hi poden trobar les arrels del franquisme.
I un Cebrián a qui a aquestes alçades no li mereix gaire respecte qui va ser, per vuit mesos, el seu cap: Arias Navarro:
"A la muerte de Franco, y durante breves meses, había continuado al frente del Gobierno el último presidente designado por el dictador, don Carlos Arias Navarro, hombre de siniestra trayectoria como fiscal, responsable de una de las más terribles represalias llevadas a cabo tras la Guerra Civil y que le valió el triste y jocoso sobrenombre de carnicerito de Málaga". (Pròleg escrit per Juan Luis Cebrián en el volum 7 “La Transición” de la col·lecció “La mirada del tiempo. Memoria gráfica de la historia y la sociedad españolas del siglo XX”, que està publicant El País)
Entrades
2 comentaris:
Jo, la veritat, i tirant de la meva memòria, recordo a Cebrián, als telenotícies de TVE, com un dels qui van mirar de posar-hi una mica d'aire fresc i d'objectivitat (dentro de lo que cabe, com deia el Hermano Lobo). I al Pedrojota només el recordo com a bèstia flagelladora dels seus enemics personals (o dels qui no li cauen bé, encara que no els consideri ni enemics). Per tant, posats a trobar-me en una dutxa amb algun dels dos havent-me caigut el sabó, abans el Cebrián, noi, què vols que et digui.
El problema, però, és que aquests nois tenen a les mans armes molt perilloses, i algú els hauria d'ensenyar "modos", especialment al PJ.
Tenia 5 minuts i he vingut a llegir una mica el teu blo. T'agreeixo l'informació, afortunadament queden les hemeroteques, els blocs com el teu i sobre tot la memòria ... (escrits que fan referència a la guerra Cebrián-Pedro Jiménez o El País-El Mundo o com alguns van viure el 23-F)
No dic que sempre, la nostra part digui la veritat ... però ho diré d'altra manera ... alguns estan instal·lats en la mentida permanentment ....
No crec que la gent de carrer siguem rucs (parlo de tots, nosaltres també), confio en que tots nosaltres sabrem treure les pròpies conclusions, però en aquest país hi ha de tot ... i puc assegurar que molta gent es creu literalment el que alguns diuen ... i lo pitjor de tot es ... que tenen el mateix dret de vot que qualsevol altre ...
Espero que només sigui una bafarada ... però això ja dura massa temps, els hi deu donar rèdits, rucs no son ... alguns els hi pot sonar a xinès .. però compta, l'enemic es a la vora i fa la seva feina ...dia a dia, paraula a paraula ... la mentida queda com veritat ...
Ara resultarà, que jo, que vaig començar a treballar en l'època franquista (i amb un franquista) també ho soc, pel sol fet de tenir-me que guanyar les garrofes ... alguns son pitjor que alimanyes ... parafrasejant a el Cordovès ... el Pedro Jiménez "e una hienaaaaa" ...
Eiiiiii, no dic que el Pedro Jiménez no tingui raó ... però si he d'escollir em quedo amb el Cebrián .... el primer no em dona gens de credibilitat ...
Publica un comentari a l'entrada