dimarts, 6 de desembre de 2005

Amadeus ja té una esquela

Fa uns dies comentàvem en aquest mateix blog que havia sortit publicada a l'ABC una esquela en memòria de Francisco Franco en motiu de la missa que cada any es celebra al Valle de los Caídos en sufragi de l’ànima probablement extraviada del dictador.

Doncs bé, diumenge La Vanguardia va incloure a la secció de Necrològiques una esquela dedicada ni més ni menys que a Wolfgang Amadeus Mozart, desaparegut fa...214 anys!

L'Associació Amics de Mozart s'ha gastat una pasta gansa en aquesta curiosa esquela per anunciar la celebració d'una missa el divendres vinent a les 8 del vespre en memòria del gran músic, un acte durant el qual s'interpretaran obres de Mozart, Schubert i altres compositors. S'han oblidat, però, d'explicar on es farà aquesta missa, amb la qual cosa l'original anunci-esquela perd bona part del seu valor informatiu.

En tot cas, qui li havia de dir a Mozart, el geni que després de ser admirat a totes les Corts europees, va morir pelat com una rata i va ser enterrat en una fossa comú, que dos segles més tard algú li pagaria una esquela en un diari català. Com si l’autor de “Les noces de Fígaro” tingués la Creu de Sant Jordi, la distinció que a més de l’honor nostrat porta afegida l’esquela gratuïta.

Aparèixer en una esquela és, de fet, el darrer acte social que tot ciutadà honrat i d’altes mires protagonitza. Primer surt a la secció de naixements. Després passa per les notes de societat fent el ridícul amb la parella. A continuació, si la fortuna el porta pel bon camí pot treure el nas per la secció d’economia. Tot seguit, si ha estirat més el braç que la màniga fent algun que altre desfalc, assaboreix el regust amarg de les planes judicials o de successos. Si la vida dona un tomb i s’és tan llest com cínic arriba el moment de fer una aparició per la secció de política amb l’esperança de jubilar-te al Parlament Europeu o al Senat. I per últim, les 24 hores sublims de vigència de l’esquela, el rectangle amb ribets negres, amb creu o sense, des d’on s’accedeix a l’eternitat.

És la vanitat impresa en paper, la supèrbia mesurada en mòduls, la suma de mèrits reals i imaginaris pagada a preu d’or. La vanaglòria caríssima. Per això, la secció de necrològiques a més de ser de les més llegides del diari és també una de les més mimades per les empreses periodístiques. Allà queden prohibits els errors.

Però malgrat que es comprova i es torna a comprovar la identitat del difunt, els noms dels familiars, el lloc i l’hora de la cerimònia, acaba produint-se la cagada. El periodista Eduardo Ruiz de Velasco va dedicar fa uns anys en el seu llibre “Antologia de gazapos” tot un capítol a les errades necrològiques.

Allà explica, per exemple, que el novembre del 1983, un diari va publicar la següent nota:

A petición de la Fundación Nacional Francisco Franco, la comunidad benedictina de la abadía Santa Cruz, del Valle de los Caídos, ofrecerá una misa solemne concelebrada de difuntos por el eterno descanso del alma del Caudillo, en el octavo centenario de su muerte

Ruiz de Velasco també recull, sense citar el nom del finat, aquesta altra nota apareguda en un diari de Cantàbria:

Don Fulano de tal i tal (Q.E.P.D.), ante la imposibilidad de contestar personalmente a los numerosos testimonios de pésame recibidos con motivo de su fallecimiento, expresa a todos su más profundo agradecimiento por medio de estas líneas

Els de l’esquela d’en Mozart podrien seguir l’exemple i publicar dissabte a La Vanguardia una nota similar a aquesta en la qual el gran Amadeus, davant la impossibilitat de contestar personalment a tothom, agraís als assistents a la missa l’esforç portat a terme per localitzar el misteriós escenari de l’esdeveniment.

7 comentaris:

llum ha dit...

Ara no et voldria desanimar però em temo que l'associació "Amics de Mozart" cada any publica aquesta esquela (des que jo em miro les esqueles de La Vanguardia vull dir!)

Toni Dalmau ha dit...

Vaja, així que també és una tradició com l'esquela d'en Franco que surt cada any a l'ABC...

Quines coses!

Anònim ha dit...

Ja sé que és amb dos anys de retard que faig el següent comentari, però fins avui no havia llegit el blogg d'en Toni. A darrera de la publicació de l'esquela et puc assegurar que ja tota una història i una tradició que es fa dificil aci poder explicar. Si Déu ho vol, aquest any tornarà a sortir l'esquela.
Una mozartiana. 14/09/2007

Eloi ha dit...

A l'ignorant que ha penjat el post sobre l'esquela de Mozart:
Ets un indocumentat. Mozart no va morir "pelat com una rata", com dius (has llegit H.C. Robbins Landon: "1791. El último año de Mozart",e ditat per Siruela?) ni va ser enterrat en una fossa comuna, sinó en una fossa compartimentada. En el context de la Viena d'aleshores, això era habitual. El cos de Mozart va ser dipositat, no llençat, com diuen les llegendes o certes recreacions cinematogràfiques.
A banda que,, com diu Llum, els Amics de Mozart, entitat vinculada des del 1956 al Mozarteum de Salzburg, celebra cada any una missa en recordatori a la figura del compositor. Un altre dia, informa't, documenta't i, sobretot, no comparis l'esquela d'un assassí com Franco amb la d'una dedicada a un artista com Mozart.

Toni Dalmau ha dit...

Eloi:

La biografia de Mozart sempre ha tingut punts foscos i ha generat discussions.

En tot cas, entre els biògrafs hi ha una certa coincidència en afirmar que el compositor va morir molt endeutat i que -lluny del que es feia amb els personatges il·lustres- va ser enterrat sense làpida en un fossar.

Malgrat les proves d'adn portades a terme, les seves restes mai han pogut ser identificades.

Pel que fa a la referència a Franco, no hi ha cap intenció, ni molt menys de comparar als dos personatges. S'ha d'entendre com una reflexió irònica - en la línia del blog- sobre l'apassionant món de les esqueles...

Salut!

Anònim ha dit...

Continua interessant el teu blogg. Si, Mozart estava endeutat amb els seus companys de la logia massonica, que no sé si després li varen cobrar a la vidua. Ara bé quant despres de mort es va fer inventari dels seus bens, et puc assegurar que no estava pelat. Si no tenia diners en efectiu tenia no sé quantes capses de rapé, en or, un munt de vestits i altres coses que es podien vendre molt bé.
Salut a tots els mozartians. Mae

Anònim ha dit...

El passat 2010, no es va publicar cap esquela; els mozartians "esquelaires" també han entrat en crisis? Confio que no i que la no publicació de l'esquela l'any 2010 hagi estat un lapsus d'agenda.
Salut a tots els mozartians. Mae