divendres, 16 de desembre de 2005

Bombolles d'allà però d'aquí


L'enrarit clima polític segueix afectant a les bombolles del cava. Si fa uns dies era Freixenet qui reconeixia una davallada de les vendes a conseqüència del boicot iniciat el Nadal del 2004 per les declaracions de Carod-Rovira sobre la candidatura olímpica de Madrid, ara li ha tocat el torn a l'altre gegant del sector, Codorniu. El nou director general, Xavier Pagès ha fet balanç del darrer exercici (que no inclou les dades de l'actual campanya nadalenca) afirmant que les vendes en el mercat estatal de caves i vins de Codorniu han caigut un 4,3 per cent entre el juny del 2004 i el juny del 2005, una xifra similar al 4 per cent reconegut per Freixenet.

Segons Pagès, això es atribuïble a dos factors: al descens general del consum de begudes alcohòliques a l'hostaleria i als efectes del boicot del Nadal passat contra el cava català.

Tot i això, en el mercat internacional la facturació de Codorniu ha pujat un 17,2 per cent i en el global de vendes, el grup ha facturat un 1,22 per cent més, assolint la xifra de 208,4 milions d'euros.

El director general de Codorniu no ha volgut entrar en detalls sobre les conseqüències econòmiques de l'actual boicot per la polèmica de l'Estatut i ha fet bé perquè qualsevol dada no fa res més que esperonar aquestes campanyes.

En tot cas, en una economia globalitzada com l'actual, el boicot contra el cava català també té efectes negatius en els productors de suro extremenys, en els fabricants d'ampolles valencians i en les empreses distribuïdores d'arreu de l'estat.

Naturalment, hi ha qui en diu bé de les dificultats dels altres com els productors de cava de la Rioja, Aragó, Extremadura i València, els quals han vist disparades les seves vendes, encara que tots plegats només elaboren 2,5 milions d'ampolles d'una producció total de 221 milions.

Una de les empreses de la Rioja que està fent l'agost en ple desembre és Bodegas Bilbaínas, que, segons informava ahir La Vanguardia, ja ha esgotat totes les seves existències de cava (unes 8.000 caixes de dotze unitats de la marca Royal Carlton). La paradoxa del cas és que aquesta bodega d'Haro fundada l'any 1859 por la casa Savignon Frères et Cie de Burdeos pertany des del 1997 al grup Codorniu.

La globalització té aquestes coses: els que a les properes festes brindaran amb Royal Carlton amb la satisfacció d'haver complert la consigna de boicotejar els productes catalans, estaran fent augmentar el compte de beneficis d'una de les principals empreses catalanes del sector.

La diversificació de riscos, en aquest cas territorial, sempre ha estat una bona estratègia, sobretot en temps de boicots polítics.

Un darrer apunt: la normativa de la Denominació d'Origen Cava autoritza a les bodegues inscrites, siguin de la regió que siguin, l'adquisició a altres empreses de fins a un 25% més de la seva producció. Així, sense infringir cap llei, les ampolles amb el producte acabat però sense etiquetar poden sortir, per exemple, del Penedès i viatjar fins a la Rioja o el País Valencià. I des d'allà vendre's sota una altra marca que no "ofengui" als que pensen que estan boicotejant el cava català. Són coses del món dels negocis, ben allunyat de la política.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Resultats de Codorniu:
De juny del 2004 a juny del 2005 no n'hi havia boicot "massiu", i malgrat tot -30.5% de benefici respecte al any anterior.
Sembla greu.

Miquel ha dit...

L ingenuitat del "boicot" és de riure. Ara que, quan prens un iogurt mai sabràs on pasturava la vaca, ni si els mariscs en llauna "gallecs" venen del pacífic i per això no fan gust de petroli prestige, pensar que es pot fer boicot a un producte per procedència és totalment per consum de propaganda visceral però gens real.

A la zona on visc hi ha multitut d'empreses de cava que poden estar
encantades amb el boicot, perque són petites i els clients són
basicament locals, per tant encara els hi compren més el producte local
que abans, per reacció.
Les que possiblement resultarien perjudicades, les grans com codornius i freixenets (les dades són seves i poden estar exagerant per fer llàstima a la administració a veure que cau) són les que cada any escanyen els agricultors amb uns preus del raïm més baix. Però com
empreses grans que són tenen els seus mecanismes per repartir el risc, clar.

Sense un mapa de propietats mal d'atinar...

JordiPG ha dit...

Sabeu què és el que em fot, de tota aquesta història del boicot? Que hi hagi polítics catalans que s'ho prenguin seriosament, i que alguns fins i tot es creguin que si els grans industrials diuen que venen menys del que contaven, és per raó del boicot. És clar que també és possible que aquests polítics estiguin fent comèdia i sàpiguen perfectament que no passa res de seriós, i que es vulguin presentar davant nostre com uns herois defensors de no sé què cony/collons/conyllons.

Salut

Pere Castells ha dit...

Hola!

Precisament, ara hem comentat aquest tema amb un client (amb el teu permís) .... ell em deia que el problema que esta tenint es que la venda de "catalana" a Madrid a baixat un 40% .... clar que amb aquest nom encara rai que en ven un 60% ... de totes formes la venda fora de Catalunya li representa un 5% del total, en canvi deia que ha augmentat les vendes en un 18% a Europa .... i amb productes amb millor preu i millor marge comercial ... per tant possiblement el resultat sigui molt positiu.

No es cap conclusió, però si que hem comentat que això es bo (tot i que sigui una contradicció) ... ens hem de espavilar i es el que estem fent ... plantejar-se les coses d'altra manera .... el mercat apanyol es recuperarà (ves quin remei) ... costarà però es farà ..... però .... hem de sortir cap al nord (i aquest cop es el nord-nord).

En fi, el plantejament de la majoria de productors catalans d'alimentació (suposo que d'altres també) es apretar les dents i amb força passar la frontera i aquest cop no la del Ebre ... aquest cop si, definitivament .... sense por ... tenim molts bons productes i tot i que no serà fàcil (res es fàcil) s'ha de fer. No s'ha d'intentar, s'ha de fer .... i de fer en sabem (no em fet altra cosa tota la vida) ... o sinó, per pebrots (perdoneu).

El sol surt per tothom i quasi a la mateixa hora .. la qualitat, el preu, el servei, la confiança, el treball ben fet, etc .... no es fa en 4 dies ... han estat segles de constància .... no ha estat fàcil, gens, mai es fàcil vendre ..... ens volen fer la competència? va, venga, som-hi !!!! o es que no tenim competència entre nosaltres? .... d'això potser en sabem mes que ells ... aquesta competència ha estat un factor positiu, ens ha ajudat a fer les coses millor ... estimula ..

En fi, que la meva solidaritat amb tots els afectats (sobre tot als que donen la cara, la infanteria, els comercials, els que ho passen malament) .... a tots ells els millor desitjos pel 2006 ....

Alfons G. Dolsa ha dit...

A mi no m'agrada tot això del boicot. Especialment per que es un atac al meu pais i a les meves creences.

Pero Tant a Codorniu com a Freixenet com moltes empreses del sector, especialment les grans, que els donin pel sac.

Mai han tingut el minim detall de etiquetar en catala, contravenint
les lleis, ni tant sols posar Sant en català.

Ara a queixar-se a Genova. . . . de Madrid es clar, on de ben segur que tenen molts amics.

hrnzt ha dit...

En realitat, parlen molt del "cava catala" com si fos una gran industria i abans potser si que ho era, pero actualment nomes queden 2 empreses que tenen el 90% de la produccio, i a mes a més està tot mecanitzat. M'agradaria saber quanta gent en total hi treballa al sector del cava, perque crec
que son 4 gats...

Alfons Nonell i Canals ha dit...

Si bé és cert que hi ha dues grans empreses que tenen gran quota del
mercat amb tot mecanitzat i tal, només cal passejar-te un dia per Sant Sadurní i veure la infinitat de petits (i alguns no tant petits) cellers que hi ha.

Molts d'aquests cellers, que naturalment no tenen la mateixa gran quota de mercat dels dos grans, fan tot el procés molt més artesanal i acurat, obtenint productes que a vegades donen mil voltes a les grans empreses.

Ho dic amb ple coneixement de causa, hi tinc família.

Salut!
Alfons.

Txerra ha dit...

Tens tota la raó, Alfons!

Tan sols cal passejar-te pels poblets dels vols de Vilafranca i trobes vi i cava bo i més baratets que els del grans (Codorniu i Freixenet).

A La Ràpita, passat Santa Margarida, està el celler de Ferret i Mateu, amb molt bons vins i no gaire car.

I just devant del Museu del Vi de Vilafranca hi ha una botigueta que informa molt bé del nous valors vinícoles de la comarca.

(per cert, Alfons... a veure si ens dones alguna bona adreça ;)

Salut

Alfons Nonell i Canals ha dit...

Bé, n'hi ha que poden ser més cars però... val la pena pagar. Sobretot, per l'artesania i el treball més acurat i amb més dedicació.

No és que en conegui massa. Us puc recomanar les caves Celler Vell,
de la familia Estruc. Ara no tinc a mà ni el telèfon ni l'adreça, però podeu trobar informació a www.cellervell.com Tenen molt bons productes, de fet, us podria recomanar el "Estruch Brut Nature Clàssic".

Apa, salut!

Josep M. Puig ha dit...

Segur que són més de quatre, molts petits productors que no tenen més sortida que vendre a aquestes dues empreses que tenen tant poder que els forcen a vendre el seu producte a preus molts baixos.

Freixenet podria mirar més pels seus petits productors i no tan per les grans estrelles de l'anunci de Nadal, a les quals no els hi fa punyetera falta per viure la morterada de diners que cobren.

Jo fa molts anys que no gasto ni Freixenet ni Codorniu, hi ha un bon nombre de caves petites que fan un cava de gran qualitat i a preus raonables.

Salutacions