Solbes Manostijeras i la partida de pòquer

El ministre Pedro Solbes en un acte del PSOE celebrat diumenge a Toledo. Foto: EFE

Tot procés negociador té una estructura dramatitzada que segueix un guió clàssic:

Acte 1, escena primera:

- L’equip A presenta una proposta valorada, posem-hi, en 150 punts i que és el resultat de la suma de dues parts: 100 punts que corresponen als màxims objectius que creu que pot assolir raonablement l’equip A + 50 punts que són les aspiracions portades a l’extrem (aquelles que els estrategs de l’equip saben que mai no podran ser acceptades per l’altra part).

Acte 1, escena segona:

- L’equip B analitza la proposta de l’equip A i posa damunt la taula una contraproposta que deixa reduït el document inicial a un valor de 60 punts. Es carrega directament els 50 punts inassumibles i n’elimina 40 més pel que pugui ser.

Acte 2, primera escena:

Comença avui a Madrid amb les reunions que mantenen -per separat- les delegacions del PSC, ERC, CiU i ICV-EA amb representants del ministeri d’Economia i del PSOE. L’equip A, és a dir els polítics del quatripartit català que dona suport a la reforma de l’Estatut (i a la proposta financera que per entendre’ns hem valorat en 150 punts) escenificaran la seva indignació contra el ministre Solbes (alies Eduardo Manostijeras), però es disposaran els propers dies a fer l’”esforç” necessari per acceptar una reducció de 50 punts en les seves aspiracions. Tot sigui per la Catalunya-nació i per l’Espanya-nació de nacions.

Per la seva part, els alts càrrecs del ministeri i del PSOE representaran el paper que els pertoca: diran que l’Estat ha de continuar portant el timó de l’economia i que Catalunya com a integrant de l’Espanya de les autonomies no pot tenir un poder decisori més important en el calaix dels quartos que el que li ha reservat el retallable de Solbes Manostijeras (60 punts). Com a bons jugadors de pòquer, es guardaran pels propers dies l’as a la mànega consistent en fer concessions fins arribar als 80 o a tot estirar als 95 punts.

Si to anés així, seguint el patró clàssic de les negociacions, l’equip A i l’equip B podrien tornar a casa relativament satisfets. Ni per a tu ni per a mi: les concessions mútues no farien sang i els objectius ocults s’haurien complert.

El problema és el PP que a hores d’ara ja ha posat damunt l’altar el retallable de competències financeres elaborat per Solbes Manostijeras. Quan els negociadors del Govern Zapatero i del PSOE pretenguin salvar l’acord amb Catalunya engreixant la proposta de 60 punts fins als 90 o als 95, la gavina ferotge de la dreta, la que s’alimenta sovint ens els abocadors de la política, els caurà en picat al damunt i tornarem a sentir a parlar de les enquestes.