Reforçant la E del PSOE

Bono, Zapatero i Moratinos fent l'"onada" amb els militars espanyols. Foto: EFE

El president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, el ministre de Defensa José Bono i el d’Assumptes Exteriors, Miguel Ángel Moratinos van fer dilluns un viatge llampec a Afganistan per visitar la base d’Herat, coneguda com Camp Arena, i per participar en un homenatge als 17 militars morts el 16 d’agost passat en un accident d’helicòpter.

Més enllà del programa oficial, aquesta estada de vuit hores ha tingut tres objectius polítics:

- Reforçar la imatge “patriòtica” de Zapatero, un aspecte en el que, amb l’excepció de Bono, els dirigents del PSOE acostumen a jugar amb desavantatge davant els del PP. El president ha tingut, això si, el detall de no disfressar-se de militar com feia Aznar quan imitava a Bush. En tot cas, l’ofensiva del PSOE contra el PP per la crisi de l’Estatut català passa, entre altres coses, per fer destacar davant l’opinió pública la lletra E de les sigles del partit i això sempre s’aconsegueix fàcilment fotografiant-se en un ambient militar.

- Segon objectiu lligat amb el primer: subratllar que el Govern del PSOE no oblida als soldats morts en acte de servei i contraposar aquesta actitud amb la del PP respecte a l’accident del Yak 42, el 26 de maig del 2003 a Turquia , en el que van perdre la vida 62 militars espanyols quan tornaven d’Afganistan.

- Tercer objectiu i el més difícil: intentar fer creure que Moratinos i Bono poden viatjar junts sense barallar-se. És a dir, que no hi ha cap crisi dins el govern malgrat les picabaralles entre els dos ministeris per la venda de material militar i que l’orquestra de l’executiu espanyol segueix tocant afinada.

Precisament parlant de músiques, els periodistes que han seguit aquest viatge expliquen que durant la cerimònia d’homenatge a les víctimes de l’accident de l’helicòpter, una secció d’honors de la Brigada de Muntanya va destrossar l’himne “La muerte no es el final”, dedicat als que han donat la vida per Espanya. I afegeixen que el cornetí d’ordres va desafinar el toc d’oració. Una metàfora del que està succeint entre Moratinos i Bono.