El "conciliador" Rodríguez Ibarra

L'expresident d'Extremadura Juan Carlos Rodríguez Ibarra ha passat aquesta tarda per “El Club” de TV3. L'entrevista feta per Albert Om no ha estat precisament un massatge: correcte en les formes -en la línia habitual del programa i en la manera de fer del presentador- però dura en el fons, tant en les preguntes com, sobretot, en l'embolcall (un bloc de les declaracions incendiaries d'Ibarra amb les quals no va fer precisament gaire amics a Catalunya i un recull d'opinions de ciutadans d'origen extremeny que viuen i treballen aquí, que asseguren sentir-se bé a la terra d'acollida i que no dubten en criticar, en algun cas amb crua duresa, algunes de les coses que ha dit els darrers anys Ibarra sobre Catalunya i els catalans.


Sense baixar del burro en les seves conegudes conviccions polítiques sobre Espanya i l'estat de les autonomies, l'expresident extremeny ha afirmat que Catalunya necessita una millora del seu finançament per evitar que, amb l'augment de població registrat els darrers anys, creixi l'esquerda entre els ciutadans amb nivell de renda alta o mitjana i els pobres. Una lectura “socialista” de la qüestió catalana que fins ara no havíem pogut escoltar mai de la boca d'Ibarra.


Després de 30 anys d'exercici de la política i una vegada retirat per exigències del cor (la víscera que castiga els excessos) i del guió intern del PSOE (els indisciplinats no surten a la foto), Juan Carlos Rodríguez Ibarra ha reconegut per fi que a Catalunya els gossos no es lliguen amb llonganisses.


Avui, la bèstia negra s'ha mostrat conciliadora. L'antic animal polític ja no s'ha d'obrir pas a empentes pel front de batalla espanyol ni recol·lectar vots amb la vella estratègia de carregar contra tot allò -excepte el Barça- que soni a català.


Ara Ibarra fa la bona cara del viatjant que ha vingut a Catalunya a vendre llibres. A la cartera hi porta les seves memòries amb un títol no gaire tranquil·litzador però que descriu perfectament al personatge: “Rompiendo cristales”.