Cartell vist a
Girona. Un particular probablement ofegat per la pressió bancaria
es vol treure del damunt un pis i una ma anònima amb sentit de l'humor considera que seria millor que l'habitatge en venda tingués pàrquing i no pas hipoteca.
Com si guardant el cotxe entre les quatre ratlles d'una plaça d'aparcament pagada a preu d'or, l'hipotètic comprador es pogués escapar dels dogmes del
Banc Central Europeu i de les seves excèntriques i criminals pujades l'
euribor...
Per cert que el
Banco Santander ha anunciat que, amb crisi o sense, manté l'objectiu d'obtenir a final d'any
un benefici net de 10.000 milions d'euros.
Emilio Botín segueix fent honor al seu nom pescant diners a coves i navegant a tota vela entre les turbulències financeres d'una economia globalitzada i poblada de víctimes que no hi entenen res, polítics sense solucions, empresaris que les esperen mentre acomiaden treballadors, corsaris i pirates intrèpids que es fan d'or amb el noble art de l'especulació i autoritats monetàries que amb una ma tenen controlat , com si fos un gos, l'augment de la inflació però amb l'altra deixen volar, com un estel,
el preu del diner i el cost de les hipoteques. Pura poesia.
Foto:
Toni Dalmau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada