Obama i el cowboy

La Vanguardia ha publicat els llistats de famosos que donen suport, respectivament, al candidat demòcrata Barack Obama i al republicà John McCain. 

Alguns d'ells són els següents:

Obama:

George Clooney, Scarlett Johansson, Robert de Niro, Oprah Winfrey, Bruce Springsteen, Samuel L. Jackson, Fennifer Aniston...

McCain:

James Caan, Lorenzo Lamas (“el rey de las camas”), Lou Ferrigno (protagonista de la sèrie “El increïble Hulk”), Patricia Heaton, John Voight (el pare d'Angelina Jolie), Daddy Yankee, John Rich (cantant de country i autor de l'himne de campanya dels republicans)...

Comparant la primera llista (actors i cantants de màxim renom) amb la segona (velles glòries i actors de sèrie B) guanya Obama per aclamació. Però com que les eleccions no es fan a Hollywood ni en els grans concerts de rock, els estrategues del Partit Demòcrata s'estimen més mantenir Obama a distància de les celebritats i evitar que els electors l'identifiquin amb un món de luxe i de frivolitat allunyat de la vida real. Així ho varen fer mesos enrere quan Scarlett Johansson va declarar públicament que intercanviava e-mails amb el presidenciable demòcrata. Hi va haver un desmentit automàtic: l'actriu només havia enviat un correu al secretari d'Obama i aquest l'havia respòs donant les gràcies.

En el mateix article, Marc Bassets, corresponsal de La Vanguardia a Nova York, recorda que  l'any 2004, famosos com Bruce Springsteen i Jon Bon Jovi es van mobilitzar organitzant actes a favor del candidat demòcrata, John Kerry, però les eleccions les va acabar guanyant George W. Bush.

Lliçó apresa. Val la pena tocar de peus a terra i no enlluernar-se ni amb la llum dels escenaris ni amb la trama de les pel·lícules més populars. I això serveix també pels europeus que, sense esperar als comicis de novembre, ja donen per guanyador a Obama. La societat nord-americana és molt complexe i entre la costa est i la costa oest hi ha milers de sales de cinema i de concerts on encara ressona la banda sonora dels films de John Wayne i el ritme country. Tradició i esperit de Far West i de dreta cristiana que entén millor la lletra aspre i ultraconservadora dels discursos de Sarah Palin, que la solfa renovadora d'un jove afroamericà que aspira a fer baixar del cavall al mític cowboy.