La mamadeta, la figa i el parar el cul

La beguda més popular de les festes de Santa Tecla de Tarragona és la  “mamadeta”, una barreja de Chartreuse groc, Chartreuse verd i granissat de llimona. Pels que ho vulguin creure s'explica que quan el brebatge encara no tenia nom, un home va entrar a una gelateria de la plaça del Rei i veient com de formosa era dama que atenia el local li va demanar una mamadeta. La noia es va fer l'orni i li va servir un granissat de llimona batejat amb Chartreuse, un licor d'herbes que té molta predicació  a la capital tarragonina pel fet que, entre el 1903 i el 1921,  l'elaboraven els cartoixans a la seva fàbrica de la plaça dels Infants.

I si als tarragonins gaudeixen amb la “mamadeta”, els empordanesos pugen al cel menjant la figa. La campanya gastronòmica, que ara celebra la seva quarta edició, es diu exactament “Menja't la figa” i hi participen catorze restaurants de l'Alt Empordà que volen promoure la tradició d'incloure aquesta fruita – sobretot la gustosa varietat coll de dama negra- en l'elaboració de propostes gastronòmiques com Torrada de figa i botifarra d'ou, Quiche de figues i formatge i Brandada d'arengada i figues.

Explico tot això perquè l'ús de termes de clara connotació sexual com la “mamadeta” i el “Menja't la figa” no han provocat cap polèmica ni a Tarragona ni a Figueres, ni cap queixa més enllà del maliciós somriure. 

Tot el contrari del que està succeint a Palafolls, on la instal·lació, davant el nou Casal de la Dona, d'uns aparcabicicletes en forma de cos agenollat amb el cul enlaire, ha encetat un enrenou polític. El regidor d'ERC Jordi Pedemonte, a l'oposició, ha vist en el disseny del ferrer Manuel Medina, la figura d'una dona “en una connotació sexual vexatòria del tot inacceptable” i ha insistit en que es tracta d'”una desafortunada mostra de mal gust contra les dones” , “un veritable exemple de denigració” i “un error imperdonable” que, segons ell, posa en evidència l'”afany de protagonisme” de l'alcalde Valentí Agustí. 

Davant d'aquest xàfec, el batlle ha dit que el disseny “pot tenir moltes interpretacions”, que no s'ha volgut ofendre a ningú i que si la gent del Casal de la Dona demana que es retiri l'aparcabicicletes, així es farà.

Mira't fredament, dona la impressió que estem davant un nou cas de voler portar fins a un extrem l'aplicació d'allò que algú considera com a políticament incorrecte. Sovint, el pecat és a la mirada i no a l'objecte. L'anomenada “postura del gos”, coneguda també com “la sorpresa”, és tan vella com el Kamasutra i ningú diu que només la puguin practicar les parelles heterosexuals. El cul el pot parar també l'home i, tant en un cas com en l'altre, la immensa majoria de les vegades es pretén aconseguir plaer i no pas provocar sotmetiment ni vexació. 

Si finalment l'aparcabicicletes del ferrer Medina és declarat oficialment com a “ofensiu”, el mínim que es pot exigir és que l'andròmina no sigui condemnada a cadena perpetua dins un magatzem municipal com si es tractés d 'una estàtua eqüestre de Franco.  Se m'acudeixen mil exemples d'empreses, entitats bancaries o organismes oficials que mereixerien tenir-lo davant la porta per on surten cada dia  centenars de ciutadanes i ciutadanes amb el cul roig encès i l'autoestima mortalment encetada.  

   

Imatge 1: Logotip de la campanya gastronòmica sobre la figa que es celebra a l'Alt Empordà.

Imatge 2: L'aparcabicicletes de Palafolls, objecte de polèmica. / El Punt.