dilluns, 5 de maig del 2008

Presoner dins l'ascensor




Era un divendres al vespre i Nicholas White, director de producció de Bussines Week, va sortir a fora del gratacels de l'empresa McGraw-Hill de Nova York, seu de la revista, per fumar una cigarreta. Uns minuts després va tornar a entrar a l'edifici, va pujar a un dels ascensors, va prémer el botó de la planta 43 però a mig recorregut, l'ascensor es va aturar entre dos pisos. Un mal moment per una avaria . Començava el cap de setmana i White va haver de passar gairebé 41 hores tancat entre les quatre parets. Aquesta va ser sens dubte la pitjor experiència de la seva vida i es va resoldre amb una denúncia als tribunals contra el fabricant de l'ascensor i els responsables de manteniment de l'edifici. La tramitació judicial va durar quatre anys i es va portar amb prou discreció com perquè a hores d'ara no es sàpiga quin va ser l'import exacte de la indemnització cobrada per Nicholas White, qui , d'altra banda, mai més va tornar a treballar a l'edifici.

De fet l'episodi va succeir l'any 1999 però fins fa un parell de setmanes no es va conèixer gràcies a un article publicat a The New Yorker. Aquesta revista ha difós a la seva web un resum de la gravació feta per la càmera de seguretat de l'ascensor, unes imatges (veieu el vídeo de dalt) que s'han difós per diferents serveis d' internet i que han tingut prou èxit com per inspirar una versió humorística i escatològica de l'episodi patit per White. En aquest cas -vídeo de sota- la víctima queda tancada a l'ascensor i pateix una forta diarrea...


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs poca broma, però el de veritat no caga ni pixa, oi que no? O ho fa en un angle mort? O és tant ràpid que no es veu?

Toni Dalmau ha dit...

El que surt en el vídeo autèntic -el de dalt- és una selecció de fragments de la gravació i suposo que, per respecte al protagonista de l'episodi i per evitar problemes legals, van optar per eliminar les imatges més "sensibles"...

Anònim ha dit...

Al reportatge del New Yorker (que està disponible a la seva web), ara no me'n recordo d'exactament a quina pàgina, explica que per pixar obria una mica la porta i, aguantant-la amb els peus, pixava fent passar el raig per l'escletxa que quedava entre el terra de l'ascensor i la paret.