Ja ha passat la llevantada però encara cauen quatre gotes. Surto a passejar, plou i fa sol, l'ambient és netíssim i en el terra amarat d'humitat descobreixo amb sorpresa que els cargols encara existeixen...
I jo que em pensava que la sequera els havia convertit en sargantanes.
Amb la pluja dels darrers dies han tret imprudentment les banyes i ara canviaran de cognom: deixaran de dir-se “bover”, “vinyal” o “sapenc” per esdevenir cargols a la llauna, a la brutesca o per ser digníssims acompanyants dels peus de porc, del conill, de la sípia, del bacallà...
Borratxos d'aigua, pagaran cara l'alegria per la pluja, però passaran a enriquir la cultura gastronòmica d'un país que canta amb veus infantils les seves excel·lències i on dos centenars de persones passegen el Cargol com a primer cognom. I ho fan sense acabar a la cassola...
Coses de la civilització.
Postdata: Els ous de cargol s'obren pas com a delícia gastronòmica
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada