Ahir, unes 30.000 persones es van manifestar a Amposta contra el transvasament d'aigua de l'Ebre a Barcelona i avui a la ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Medi Marí, Elena Espinosa li ha faltat temps per declarar, des de Brussel·les, que si els embassaments arriben al "mínim necessari" per proveir la població, especialment a l'àrea metropolitana, ni el reial decret llei d'excepcionalitat ni l'obra de conducció entre Tarragona i Barcelona "tindrien raó de ser".
Dit d'altra manera, que si els propers dies segueix plovent i augmenta una mica més el nivell dels pantans, s'aturaran unes obres que, tot i ser urgents, encara no han ni començat.
Sense entrar a valorar la qüestió de fons -la necessitat o no d'interconnectar les conques per fer front amb garanties als períodes de sequera extrema- es pot dir que la ministra ha deixat avui amb el cul a l'aire al govern català. I ho ha fet quan l'executiu del tripartit, amb totes les seves contradiccions internes -que són moltes- i amb un conseller de Medi Ambient totalment cremat per la polèmica de l'aigua (mira quina paradoxa!), està pagant un alt cost polític per defensar una canalització que només funcionarà en moments excepcionals, que el comandament de l'aixeta serà a Madrid i que tindrà doble sentit: podrà portar aigua de l'Ebre cap a Barcelona, però també, si fos necessari, aigua de les futures desaladores cap a Tarragona.
Amargat per la manera com Zapatero i la seva gent mouen els fils del poder en aquest i en altres afers que afecten a Catalunya, un dia el president Montilla es tancarà als seu despatx de la plaça de Sant Jaume, demanarà que no li passin trucades i acabarà gravant a punta de ganivet damunt la seva taula aquella dita tant certa segons la qual el pitjor enemic sempre el tens a casa. En aquest cas dins la família plural del socialisme espanyol.
Entrades
1 comentari:
El que ha dit la ministra és exactament el que diu el reial decret aprovat pel Parlamento: Si es deixen de donar les condicions d'extrema urgència, el decret s'inactiva automàticament. Una alra cosa és la voluntat de fer la canonada de totes totes. Però serà una voluntat ilegal i un malbaratament de recursos públics. De fet, llegint les motivacions del propi Reial Decret, ja es donen les condicions per a inactivar-lo.
Publica un comentari a l'entrada