L'atac del penis volador

¿Qui li havia de dir al gran mestre rus dels escacs Garri Kaspàrov, convertit ara en polític, que un penis volador d'origen desconegut assistiria diumenge passat al seu discurs davant uns cinc-cents opositors al govern de Putin?

La curiosa anècdota es va produir quan Kaspàrov, líder de la coalició L'Altra Rússia, insistia en els seus arguments en defensa dels drets humans i d'una major democratització del país.

En aquell moment -com es pot veure al vídeo- un artefacte amb forma de penis va començar a volar per la sala interrompent la intervenció de Kaspàrov, causant una notable sorpresa als assistents i provocant l'alarma dels guardaespatlles. Immediatament, el més intrèpid d'ells, sense encomanar-se a Déu ni al diable i renunciant al lícit ús de la Magnum 44, va abatre amb un cop de ma el penis volador.

Per sort, l'andròmina no estava dotada de testicles explosius, cosa que tampoc seria tant sorprenent tenint en compte com les gasten a Rússia.

D'altra banda i continuant amb l'apassionant món dels òrgans sexuals, és de justícia deixar constància dels extremats moments de felicitat que viu l'islandès Sigurdur Hjartarson, fundador i propietari del Museu del Penis, l'única institució del món dedicada a conservar pardals. Aquesta falusteca islandesa, creada el 1984, compta actualment amb 261 cigales de 90 espècies diferents. Unes de molt llargues, com la d'un catxalot (que mesura -el membre- ni més ni menys que 1,7 metres i pesa 70 quilograms) i altres dignes de Lil·liput com la d'un hàmster que només fa 2 mil·límetres i que ha ser ser observada amb lupa.

Ara, com dèiem, en Hjartarson està content i satisfet perquè ha aconseguit que quatre homo sapiens – un alemany, un nord-americà, un britànic i un islandès- li cedeixen, quan morin, els seus respectius penis. D'aquesta manera, i una vegada sotmesos als tractaments necessaris de conservació, els fal·lus humans passaran a formar part per primera vegada de la col·lecció.

Un dels generosos donants és un islandès de 93 anys famós per l'ampli ventall de dames que han volgut tastar i fruir amb els seus atributs. D'aquesta manera, quan l'esforçada tita comparteixi vitrina amb la del catxalot i la del hàmster, brillarà definitivament amb l'aureola de la llegenda. Que descansi en pau.

Foto: Sigurdur Hjartarson amb un dels exemplars de la seva col·lecció.