dilluns, 7 d’abril de 2008

Sequera d'acords


La cimera de l'aigua celebrada aquesta tarda en el Palau de la Generalitat entre el president Montilla i el cap de l'oposició Artur Mas ha acabat amb l'únic acord de continuar-ne parlant.


Una collita minsa però previsible si es té en compte que la vessant política de la crisi és tant o més complicada que la tècnica. Montilla voldria assolir un consens amb CiU per intentar tirar endavant , sense picabaralles polítiques, les mesures urgents per permetin a curt termini fer front a la sequera, però això és inviable si prèviament les forces que integren el tripartit no es posen d'acord sobre el que cal fer. El govern central ha dit per activa i per passiva que no autoritzarà el transvasament de l'aigua del Segre ni rés que tingui a veure amb la conca de l'Ebre (el cost polític que li faria pagar el PP seria altíssim) però aquí uns i altres segueixen discutint sobre el tema: ERC en contra, el PSC de Lleida també, divisió d'opinions a Iniciativa i pagesos amenaçant amb tractorades.


Mentrestant, CiU tampoc vol sentir a parlar d'aquesta no opció i insisteix en la solució a llarg termini consistent en ressuscitar el transvasament del Roine, cosa que, és de suposar, també comportaria llargues discussions dins el tripartit i una baixada simbòlica i políticament costosa de pantalons dels que porten anys oposant-s'hi.


Amb aquesta condició damunt la taula com a pas previ per acceptar el paquet de solucions a curt termini, Artur Mas pretén fer pagar a les forces d'esquerres el desgast patit temps enrere per CiU a la demarcació de Tarragona per l'afer del Plan Hidrológico Nacional.


Amb aquestes cartes damunt la taula, la partida de pòquer es pot eternitzar a menys que uns i altres tinguin visió de país i entenguin la absoluta urgència de trobar la “solució amb cap i peus” que reclamava ahir l'expresident Pujol.


Raonablement, l'”emergència nacional” decretada pel conseller Baltasar obliga a aparcar els interessos polítics fins que l'aigua torni a omplir els pantans. Si no es fa així hi ha el risc que la crisi vagi a més i que a la tardor, un tractor gegant ocupat per 5 milions d'urbanites sense aigua passi per damunt de l'ull de poll d'alguns polítics renyits amb el consens. I en aquest cas, els costos també poden ser alts.


Foto: Montilla i Mas just abans d'iniciar la reunió. / ACN / Xavier Alsinet

1 comentari:

Anònim ha dit...

Cuando los catalanes invadieron Mallorca lo primero que hicieron fue destruir los sistemas de regadío y de recogida de aguas pluviales que los árabes habían construido. Afortunadamente, en el mundo rural no se puede destruir los conocimientos que se pasan de generación a generación y que gracias al sentido común de la gente se ha seguido haciendo así siglo tras siglo. En una isla con menos pluviometría que en Cataluña, en el mundo rural, nunca hay problemas de agua, “malgrat els catalans”. Y, es que nosotros bebemos vino para ahorrar agua, vino catalán, por supuesto.