diumenge, 27 d’abril de 2008

La fava d'Alzamora


Així comença la crítica del llibre de Sebastià AlzamoraLa nit de l'ànima” (Proa Edicions) que ha escrit Jordi Graupera en el darrer número de la revista "Betzina". No he tingut ocasió de llegir la quarta novel·la d'aquest escriptor mallorquí, crític literari i actual director de la revista “Cultura”, una obra que dona voltes pornogràfiques i religioses entorn el mite de Faust, però la dissecció que en fa Graupera amb el títol de “La polla de Sebastià Alzamora” descriu el que es pot trobar dins una novel·la que el seu autor, en una entrevista a l'Avui, resumia d'aquesta manera:


Bé, és la història d’un individu obsessionat amb dues coses, la religió i el sexe. Per altra banda, com a bon Faust, té l’ànima compromesa (en el seu cas, per un contracte editorial amb un tal Sibelius) i la perd: el punt està en què resulta que l’ànima la tenia localitzada, amb perdó, entre els collons i la polla, que li cauen a terra i li surten corrents. A partir d’aquí, la novel·la s’articula entorn de les desventures de Faust per recuperar la seva fava, vull dir la seva ànima. Ja sé que és una sinopsi un pèl friqui, però què hi farem.


¿Una provocació destinada als lectors que encara s'escandalitzen amb els excessos sexuals o amb les blasfèmies?. ¿Una filigrana porno-literària?


Què voleu que us digui, vista des de fora, la proposta d'Alzamora – amb la descripció inicial d'una fel·lació que ocupa unes 33 planes- fa una mica de mandra.