“El Getafe fue el 2 de mayo, el alcalde de Móstoles, Daoiz, Velarde y Ruiz, Agustina de Aragón, la furia española, el gol de Marcelino, la casta rumana, la dinamita danesa, el tiqui-taca... Ya tocaba la gloria en un partido inmenso, memorable, a punto de sellar la que habría sido posiblemente la hazaña más grande en la historia del fútbol español, pero acabó bañado en lágrimas en el minuto final del suspiro final de una prórroga que empezó celestial y acabó en drama.”
D'acord que l'eliminatòria de la UEFA entre el Getafe i el Bayern ha sigut èpica (l'equip madrileny jugant amb un home menys des del minut 6 i eliminat en el darrer moment de la pròrroga), però d'aquí a esmentar, com feia ahir l'As, als herois del 2 de Mayo i al mític gol de Marcelino, en ple franquisme, contra l'odiada URSS del 1964 hi ha un llarg tram...
Amb aquesta prosa d'alta volada patriòtica, el periodista esportiu José Damián González ha posat el llistó a un nivell insuperable pels seus col·legues catalans.
¿A quins herois de la guerra del francès hauran de fer referència l'Sport, El Mundo Deportivo o El 9 Esportiu quan el Barça caigui abatut a la Copa d'Europa víctima d'algun equip de la “Perfida Albión”? ¿A el Tamborer del Bruc?
Sort que després de llegir la crònica del partit - "Sublime Geta, cruel final"-, els socis del Getafe han pogut superar la depressió a la darrera plana de l'As contemplant la imatge d'aquesta dama, l'Orlaith McAllister, que a més de lluir frondosa natura, mira per on, va córrer l'any 2006 la marató de Londres. Qui no es conforma és perquè no vol.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada