dimarts, 1 d’abril de 2008

Psiquiatres i cirurgians a Can Barça

A la seva crònica d'ahir a La Vanguardia, Sergi Pàmies afirmava que no hi ha cap club de futbol del món que pugui resistir simultàniament l'impacte de dues malediccions: la de l'anunci de les natilles que, en el seu moment i com tothom sap, va portar pel camí de l'amargura professional a jugadors com Guardiola, Stoichkov, Michel, Raúl, Luis Enrique i ara a Ronaldinho i la de l'espot de la cervesa que protagonitza Thierry Henry.

Si creiessin amb meigas, la junta presidida per Laporta, aquella que va prometre dedicar al Barça “els millors anys de la nostra vida”, hauria de fitxar a corre-cuita un bruixot per desfer amb algun ritual d'una fosca nit de llops el malefici de la previsible segona temporada en blanc. Però com que vull pensar que la majoria d'ells encara no han perdut del tot el nord, el que caldria recomanar-los és la signatura immediata d'un contracte amb el millor centre hospitalari del món. D'aquí a final de temporada, un equip de psiquiatres hauria de fer passar pel divan a tot el planter -amb jornada doble pels malalts imaginaris, pels afligits del cor i pels dimissionaris de les segones parts- , a l'equip tècnic amb un Rijkaard aparentment desarmat , amb un peu a dintre i l'altre a fora, i sense capacitat de reacció, a una junta directiva que porta mesos palplantada veient venir la tempesta i per, descomptat, a la sacrificada afició que pateix el dragon khan blaugrana desquiciada per la dramàtica successió d'atacs d'eufòria i de pessimisme. Blanc i negre, negre i blanc. Blanc i negre, negre i blanc.

I a partir de juny, sense res més a perdre i amb la suficient pau mental per haver acomiadat el dol amb una mica de dignitat, el centre mèdic hauria d'enviar a Can Barça un equip de cirurgians amb els bisturís ben afilats per fer l'estripada que ens demana el cos i que ara, pels partits que queden i el poc marge de maniobra disponible, la prudència i el sentit comú, aconsella ajornar.


Foto: Frank Rijkaard. / El Periódico.