divendres, 7 de desembre de 2007

"Visca Polònia lliure!"




El “Visca Polònia lliure!”, cridat per Toni Soler a l'escenari del Liceu, ha estat una de les frases més comentades de la cerimònia d'entrega dels Ondas, uns premis d'un grup mediàtic -Prisa- que no es mostra precisament conciliador ni comprensiu amb els sectors sobiranistes catalans. La darrera mostra n'ha estat el duríssim editorial de dilluns passat en El País sobre la manifestació de dissabte a Barcelona convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir. Un editorial que semblava tret d'El Mundo, La Razón o l'ABC i que podien haver signat els federicos, que són aquell grup de jubilats seguidors del radiofonista de la COPE que sempre es col·loquen a primera fila de les concentracions de l'AVT per insultar a Zapatero. Dilluns a Madrid, a l'acte contra l'atemptat d'ETA, escridassaven al secretari de Moviments Socials del PSOE i regidor, Pedro Zerolo, acusant-lo de “traïdor”i de “pocavergonya” i entre empentes i més insults li etzibaven allò de “Zerolo maricón”.

Els mateixos o similars exaltats que ahir, a les portes del Congrés, en la commemoració del Dia de la Constitució, van pretendre insultar al president Montilla cridant-li “¡catalán!”.

En el seu editorial, titulat “Trampa i bochorno”, El País acusava als organitzadors de la manifestació d'haver enganyat als milers de manifestants convertint la protesta pel desgavell ferroviari en un acte d'exaltació independentista. D'acord que el lema de la convocatòria no era concís i que causava perplexitat veure a Pujol -soci d'Aznar durant tants anys- manifestant-se per unes mancances que venen de l'època del govern del PP, però el nom i trajectòria de l'entitat convocant no deixava dubtes sobre el color estelat de l'acte. Com tampoc es pot dir que doni gat per llebre Francisco José Alcaraz i la seva AVT quan convoca les seves manifestacions a Madrid contra ETA i el PSOE.

En els dos eixos polítics, el que va de dreta a esquerra i el que travessa les pàtries (la del centre i les de les perifèries) hi ha una notable ebullició provocada per l'olla electoral que porta massa temps escalfant-se. Manuel Marín, que deixarà la presidència de la cambra baixa amb el cul ben escaldat, n'és un exemple d'aquesta situació i sort n'hi ha de gent com els de “Polònia” que introdueixen tones d'humor dins la foguera política. La frase de Toni Soler a l'entrega dels Ondas aporta aquest toc surrealista necessari en una situació com l'actual. I també ho acaba d'arrodonir (veieu el vídeo de dalt), el consell del “rei” Toni Albà al president veneçolà Hugo Chávez:

"Hugo Chávez, tu no te preocupes por el resultado del referendum porqué esto de eternizarse en el cargo es un coñazo. Y te lo digo por experiencia".


Us deixo aquí sota el vídeo de l'actuació a la gala dels Ondas de la jove cantant malaguenya María, a qui no tenia el gust de conèixer i que francament m'ha sorprès per la seva veu i encants en la interpretació d'”Agüita de abril”, el tema que obre el seu segon disc “Te espero aquí”.

2 comentaris:

pak ha dit...

egur que és "jova" la cantant?

Toni Dalmau ha dit...

Jajaja. Tens tota la raó. Si la cantant fos "jova", segons el diccionari, seria una "Parella de bous junyits per a llaurar".

Naturalment és "jove", pels seus 18 anyets (segons assegura a la seva web).

Salut!