A una pacient de l'hospital de Dénia, a la Marina Alta, li han operat un genoll per altre: va entrar al quiròfan amb el genoll dret lesionat i en va sortir amb el genoll esquerra intervingut de ves a saber què.
Silvana Biglia, de 38 anys, es va trencar el menisc i els lligaments en una caiguda i el 19 de desembre, després de tres mesos d'espera, va ser sotmesa a una operació en aquest hospital públic. Tres hores més tard, al recuperar-se dels efectes de l'anestesia, la pacient va descobrir horroritzada que li havien operat el genoll bo. Finalment, el mateix dia a la tarda va tornar a entrar al quiròfan per ser sotmesa a una artroscòpia, aquesta vegada sí, al genoll lesionat.
Ara, la pacient ha presentat una denúncia contra el traumatòleg en el jutjat número 4 de Dénia per presumpte negligència mèdica i una altra davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades perquè al reclamar el seu historial mèdic -imprescindible per tirar endavant el procediment judicial- li van dir que havia “desaparegut”. Una “pèrdua” burocràtica que, segons Carmen Flores, presidenta de l'associació El Defensor del Pacient “succeeix moltes vegades quan es comet una negligència mèdica”.
La Conselleria de Sanitat de la Generalitat valenciana ha lamentat “profundament l'error” i ha reconegut que no ha funcionat correctament el protocol ja que, entre altres coses, a la pacient no li van marcar, quan encara estava desperta, la zona que havia de ser operada. La Conselleria també ha deixat clar que s'ha pogut localitzar l'expedient i que és a disposició de la pacient, qui, en tot cas, haurà de ser sotmesa a una ressonància per saber com té ara el genoll operat per error.
Aquest tipus d'incidents no són del tot infreqüents. El juliol passat, el Tribunal Suprem va condemnar a l'administració sanitària a pagar 150.000 euros per la mort d'un home a qui havien operat d'un càncer que no tenia.
Alejandro García López, de 76 anys, es va desmaiar a casa i va ser ingressat a Hospital Gregorio Marañón on li van diagnosticar un càncer. Després de ser sotmès a una operació quirúrgica, els cirurgians van dir que no hi havia càncer però que li havien hagut d'extreure la melsa. Uns dies més tard, el pacient va morir d'un shock sèptic, insuficiència renal aguda i pancreatitis post quirúrgica.
Finalment, l'afer va acabar al jutjat i es va saber que també li havien extret, sense comunicar-ho, un terç del pàncrees.
Clar que de coses estranyes en passen arreu. A vegades el funcionament dels hospitals és tan casolà que dona lloc a errors com el que va patir fa uns anys un brasiler a una clínica del poble de Montes Claros, a l'estat Minas Gerais, al sud-est del país. Valdemar Lopes de Moraes, de 39 anys, va entrar a l'hospital per ser atès de mal d'orella i en va sortir completament esterilitzat per una vasectomia.
Tal vegada mig sord pel malestar que patia a les orelles, a l'home li va semblar que el cridaven pel seu nom, quan en realitat la infermera va reclamar en veu alta la presència d'un altre pacient, Aldemar Aparecido Rodrigues. Sense que ningú es donés compta de l'error, Valdemar Lopes va entrar a la sala de vasectomies i va ser esterilitzat.
Durant la preparació de la zona testicular, ben allunyada, per cert, de les orelles, el brasiler no es va queixar perquè, segons va dir l'administradora de l'hospital, es pensava que la inflamació a l'oïda “li havia baixat als testicles”.
També hi ha centres mèdics en els quals la confusió dels noms no és responsabilitat dels pacients. A l'Hospital Clínic Universitari de Valladolid, per exemple, van operar un home d'un desviament nasal quan, en realitat, l'havien d'intervenir d'una afecció auditiva. ¿La causa de l'error?. Els dos pacients tenien tant el nom com el primer cognom iguals.
Repassant L'Absurd Diari, el web mare d'aquest blog, el llistat de negligències mèdiques que fan posar els pèls de punta és inacabable:
No és estrany doncs que els coneixedors de la matèria adoptin mesures previsores abans de caure en mans de l'estament mèdic. És el que va fer una infermera jubilada de 85 anys, Frances Polack, que el 2003 es va fer tatuar en el pit la següent ordre: “No vull que em ressuscitin”. A aquesta britànica li causa horror patir en pròpia pell el que ella mateixa ja havia vist en els hospitals: “No vull morir dues vegades. Si em reanimessin -va dir- em farien retornar de la mort només per fer-me passar novament pel mateix tràngol”. La dona porta, o portava a la bossa (no se'n tenen més notícies d'ella), un escrit amb les seves darreres voluntats reclamant que no sigui reanimada en cas de caure en coma, però se'n fia tan poc dels metges que va optar per fer-se el tatuatge esmentat abans i també un altre: un cor a dins del qual es pot llegir una frase lapidaria: “No continuar”.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada