dimarts, 25 de desembre de 2007

Acudits de fum, fum, fum

Fum, fum, fum de culés socarrimats. Després del desastre de diumenge (Barcelona 0-Madrid 1), ja hi ha veus com la de Ramon Besa en El País que asseguren que ha quedat demostrat que els fantàstics són parents dels galàctics i que la vella guàrdia del Barça ha de deixar pas immediatament a la nova generació (Messi, Bojan, Giovani...).


Ja no només es parla del necessari adéu a Ronaldinho sinó que es comença a incloure en el mateix paquet a l'entrenador Rijkaard com a condició necessària perquè la crisi esportiva no acabi essent institucional.


La pregunta vola per damunt del Camp Nou: ¿Veurem ben aviat al vicepresident esportiu Marc Ingla vestit de Marc l'executor?


Mentrestant, en el terreny polític, Zapatero i Magdalena Álvarez han aprofitat aquests dies nadalencs de pre-campanya per inaugurar tots els AVE del món (la línia a Valladolid i la de Màlaga), excepte, naturalment, la de Barcelona que segueix el seu lent caminar entre forat i forat.


Montilla, home de fets i no de paraules, ha regalat als seus consellers dos llibres: “El arte de callar” de Joseph Antoine Toussaint Dinouart (1716-1786) i “Un home de paraula” d'Imma Monsó.


Per una vegada farem cas al savi consell de l'abat francès: “Només s'ha de deixar de callar quan es té quelcom a dir més valuós que el silenci”.


Us deixo a continuació una selecció d'acudits nadalencs publicats aquests darrers dies a la premsa: