Frankfurt indigest

Hi ha esdeveniments dels quals se n'arriba a parlar tant que quan baixa el teló, les persones informades, raonables i amb un cert grau de civilització esperen oblidar-ho per sempre més. Però a vegades, malauradament, aquest desig no es compleix i la cosa retorna amb la mateixa insistència amb què ho fa un plat carregat d'all.


Avui escoltava tranquil·lament la ràdio quan de sobte, enmig de proclames de grans magatzems incitant l'orgia del consum nadalenc, han aparegut dues veus amables anunciant el següent:


"La meva experiència a Frankfurt. Els escriptors expliquen la fira alemanya. Dijous 20 de desembre a les 8 del vespre a la biblioteca Marcelí Domingo de Tortosa. Organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes amb la col·laboració de l'Institut Ramon Llull. Per més informació, visita la pàgina web de la Institució gencatpuntcatbarraculturabarrailc."


En el seu moment no vaig tenir, com altres, una especial animadversió cap a aquest esdeveniment / picabaralla del món editorial i polític, però confesso que avui m'han vingut ois i m'he vist a punt de representar aquella inoblidable escena d'"El sentit de la vida" en la qual un dels membres de Monty Python, inflat com un globus i sense poder controlar les nàusees, esclata en mil fragments al final d'un àpat pantagruèlic, just instants després de menjar-se una "finíssima xocolatina".