De maoista anys 70 a presidenciable

Obrir l'àlbum de fotos té la seva gràcia. Estem als anys 70 en un indret indeterminat de ves a saber on i el personatge que apareix davant una tenda de campanya té el mateix aire hippy que centenars de milers de joves d'aquella època. Han passat molts anys i han caigut molts de cabells i per a tant costa de reconèixer qui s'amaga darrera aquesta melena.

Doncs bé, es tracta de José Montilla, candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. No ho puc assegurar del cert però la foto podria ser de l'etapa en que el jove, recent arribat de Còrdova, va militar com a bon maoista, entre els 17 i els 19 anys, al Partit del Treball de Catalunya, una escissió del PSUC, l'històric partit comunista a qui els del PTC acusaven d'haver-se aburgesat abandonant la revolució proletària.

El 1977, el PTC encara era il·legal i per això un grup de militants de base van crear una mena de formació política instrumental per poder-se presentar a les primeres eleccions democràtiques del 15-J. Per estrany que ara pugui semblar, ho van fer en coalició amb dues forces nacionalistes -ERC i Estat Català- donant lloc a la llista Esquerra de Catalunya, que va obtindre 144.000 vots i un diputat: Heribert Barrera.

Però aneu equivocats els que llegint aquestes ratlles podeu pensar, amb més bona o mala intenció, que el jove Montilla va ajudar Barrera, dins aquesta mena de precedent del tripartit, a arribar al Congrés dels Diputats. En aquell moment, l'ara presidenciable socialista ja feia dos anys que havia deixat el PTC (hi va militar entre el 1972 i el 1975) per entrar al PSUC i un any després de les eleccions (el 1978) ingressaria al PSC, buidant de la motxilla part del pes ideològic esquerranós que fins aleshores havia carregat. Però aquesta ja és una altra història.