dimarts, 26 de setembre de 2006

L'avi Maragall i el blog trencat

El Bloc sense fulls, l'activa bitàcola del company d'El Punt Saül Gordillo, informava ahir d'una desaparició peculiar que podria formar part del guió d'una cibernovel·la negra: s'ha fet fonedís a la web del president Maragall l'enllaç que portava cap al blog presidencial.

La setmana passada ja comentàvem que aquest blog estava abandonat des del 8 de juny. Aquell dia, Pasqual Maragall, o algú del seu entorn, hi va penjar un post titulat “Amb tota passió!” en el qual el president assegurava que la campanya per l'Estatut havia arrencat “amb força i entusiasme”. “Hem d'explicar l'Estatut amb rigor i amb passió”, afegia Maragall tot donant les gràcies als lectors del blog pels correus que li enviaven:

Estic rebent molts correus que m’encoratgen en aquesta fase final del procés estatutari. Us agraeixo molt aquests missatges de suport. No ho esperava i estic satisfet d’aquest mitjà de comunicació més directe. M’agradaria contestar-vos a tots personalment. Serveixin aquestes ratlles per a testimoniar el meu afecte i agraïment.

I a continuació va picar un punt i final. Un punt i final sembla que definitiu.

Aquell mateix 8 de juny, els diaris recollien una intervenció de Josep Antoni Duran Lleida a un míting a Sant Feliu de Llobregat, en el qual el secretari general de Convergència i Unió insistia en recuperar l'equidistancia amb el PP i amb els socialistes. Segons va dir Duran, són “babaus” els qui confien amb Zapatero, perquè va ser ell qui va retallar l'Estatut.

Quan Maragall va llegir aquestes paraules del líder d'UDC, segurament va pensar amb les maniobres d'en Mas a Madrid i amb el feble fil que sosté la confiança entre els polítics, encara que, com ell i Zapatero, convisquin sota el mateix paraigües. I es va sentir savi per no ser “babau”.

Aquell dia va deixar d'escriure al blog.

Han passat més de tres mesos i diumenge, Zapatero va participar a Gavà a la Festa de la Rosa del PSC. Maragall hi va arribar tres quarts d'hora tard, va escoltar la intervenció de Montilla, es va dirigir al públic per lloar la figura del presidenciable i va tocar el dos abans del discurs de ZP. Va tornar a Barcelona per portar els seus néts a l'exhibició castellera que es feia a la plaça a la plaça de Sant Jaume (a la foto) en motiu de les festes de la Merçè. És a dir, va preferir fer d'avi enlloc de president del PSC, confirmant que ja viu la recta final de la seva retirada de Palau, i que ja ha entrat en aquells dies tontos que pateix algú quan, per canviar d'empresa, ha d'esperar a final de mes.

Diuen que Maragall ja té lligat un despatx en el Passeig de Gràcia, molt a prop del que li estem pagant entre tots a Jordi Pujol, i que en el calendari té marcada una data per abandonar la presidència del PSC. En tot cas, serà després de les eleccions de l'1 de novembre per allò de guardar les formes i conservar, per Montilla, el màxim de vots maragallistes. Els pronòstics de les enquestes dels darrers dies no permeten gaire excentricitats.

Mentrestant, el blog de Maragall ha perdut l'enllaç i es manté aturat com aquell rellotge que, després d'una patacada ha deixat de fer tic tat i marca, impertorbable, l'hora fatal de l'accident.