dijous, 28 de setembre de 2006

"Cicerone", el trotskista pijo

Redacció d'El Punt a Girona. Quarts d'una de la matinada. Mentre esperem que surtin de correcció les darreres informacions, faig petar la xerrada amb el col·lega Josep Maria Sebastian. Li ensenyo la foto publicada en una anterior entrada d'aquest blog en la qual apareix un jove amb els cabells llargs davant una tenda de campanya i repto en Sebas perquè em digui el nom del personatge. Li dono dues pistes:

- La foto va ser feta els anys setanta i el jove és actualment un polític català de primera fila...

- Ummm... Ummm. Doncs no en tinc ni idea!

Allargo uns segons el misteri, li dic que el de la foto és en José Montilla, ell es queda amb la boca oberta deixant anar una exclamació i, a continuació, fem broma sobre la manera com el pas del temps fa caure el cabell fins i tot dels presidenciables.

En Sebas somriu i pren el seu torn a la juguesca explicant una història:

- Cap a l'any 74, quan jo estava estudiant a la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, hi havia un trotskista que participava activament a les assemblees com a representant del PORE. Llançava inacabables discursos sense dir gaire res. Caminava d'un costat a l'altre de l'aula i feia grans gesticulacions. Sempre reivindicava el mateix -un govern obrer i camperol- i es mostrava com a enemic acèrrim del PSUC, al qual acusava de ser de dretes, revisionista i traïdor a la classe obrera. El noi tenia tanta xerrameca, tanta capacitat dialèctica, que el varem batejar amb el sobrenom de “Cicerone”.

Saps de qui t'estic parlant?

- Ummm... Ummm. Doncs no en tinc ni idea!

- És un polític que aquests dies està sortint molt als diaris: el convergent Antoni Fernández Teixidó!!

La història d'en Sebas em fa pensar amb una frase del poeta Antonio Machado:

"En política sólo triunfa quien pone la vela donde sopla el aire"

Qui li havia de dir al revolucionari “Cicerone” que, després d'abandonar el vici assembleari, s'acabaria diplomant en ciències empresarials (especialitat comptabilitat i auditoria de comptes), que seria membre del Cercle d'Economia, secretari general i diputat del CDS (un partit centrista però fundat, recordem-ho, per un ex-ministre secretari general del Movimiento), diputat convergent, conseller de Treball, Indústria, Comerç i Turisme i ara candidat número 9 de CiU per Barcelona a les properes eleccions autonòmiques?

Qui li havia de dir a aquell “trotskista pijo” (segons definició d'en Sebas) que, més de trenta anys després, algú engegaria el ventilador polític i un altre personatge de l'Est (ben diferent a Trotsky), el presumpte cap de la màfia russa Maltxas Tetruaixvili li amargaria, a ell i a l'Artur Mas, la precampanya?


Foto: Fernández Teixidó "Cicerone", 32 anys després de les assemblees de Lletres. EFE

1 comentari:

Dessmond ha dit...

Quan va descobrir Von Mises, va haver de refer els seus referents intel·lectuals.
Poca gent reconeix això. Penso que cal ser intel·ligent per lograr-ho.

Per cert, d'aquests cassos n'hi ha més d'un. El mateix Piqué o l'Anna Briulés.