dijous, 21 de setembre de 2006

El ministre blocaire

Ahir va estrenar blog el ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla, famós per la relliscada protagonitzada el passat 31 de gener quan en una conversa informal amb el secretari general de CCOO, José Maria Fidalgo, i sense advertir que una càmara de televisió li “robava” el diàleg, va pronosticar, referint-se a José Montilla, que encara és massa aviat perquè “un xarnego” arribi a la presidència de la Generalitat. Naturalment, després va haver d'escenificar un canvi d'opinió davant tots els micròfons del món mundial, sense esperar que les eleccions de Tots Sants confirmin o desmenteixin les seves teories sociopolítiques sobre Catalunya.

En tot cas, el valencià Sevilla s'ha convertit en el primer ministre espanyol blocaire, cosa que no deixa de tenir el seu mèrit. Ahir, dia de l'estrena, ja hi tenia tres entrades. A la primera, titulada “Razones del blog”, el presenta com un espai de trobada en el qual es poden “someter a un debate limpio, reflexiones y propuestas que ayuden a conformar alternativas de izquierda a los problemas sociales actuales”.

El ministre també fa una declaració de principis: “No creo que problemas complejos tengan soluciones fáciles y me molesta cada vez más el dogmatismo, el fanatismo, la prepotencia, la injusticia y la irracionalidad. Aprender a vivir juntos sin pensar lo mismo sobre todas las cosas es todavía el gran reto de nuestras sociedades. Y la democracia, con todas sus imperfecciones, sigue siendo el sistema político que ha aportado el mejor procedimiento para conseguirlo”.

En el moment d'escriure aquestes línies, el post ja té més de 70 comentaris, la majoria d'ells donant-li la benvinguda a la blocosfera, però també alguns de crítics amb la política del Govern Zapatero. Això si, aquests darrers prou educats com per superar el filtre del moderador que controla l'invent.

Pel que fa a les altres dues entrades inaugurals del blog, una d'elles és dedicada a l'apa siau de Juan Carlos Rodríguez Ibarra, amb anècdota inclosa, i l'altra a la crisi política hongaresa. En aquesta darrera, Jordi Sevilla es fa la següent pregunta:

"¿Se puede extender a otros países el rechazo ciudadano a la mentira como arma política? ¿Cómo se sabe cuando uno miente?"

Es suposa que això ja va succeir a Espanya amb els atemptats de Madrid i que els electors van entendre perfectament qui mentia.

Ara caldrà esperar unes setmanes per veure si Jordi Sevilla, seguint el camí marcat per Miquel Iceta, sap guanyar-se el títol de blocaire o si tot plegat és una flor d'estiu com la bitàcola de Pasqual Maragall, que, per cert, no s'actualitza des del 8 de juny.