dimarts, 19 de setembre de 2006

Els Ciutadans, els ous i la serp

Amb una ma a cada ou. Així s'ha presentat Ciutadans-Partit de la Ciutadania, l'invent d'Albert Boadella, Arcadi Espada, Ivan Tubau i Francesc de Carreras. El cartell amb el cap de llista Albert Rivera en pilotes ve a ser, segons ells, com una manera de dir que no els importa ni el lloc de naixement de la gent, ni l'idioma que parla, ni tot els aditius que la vida pot haver anat afegint damunt la castigada pell dels votants. “Només ens importen les persones”, assegura l'eslògan principal d'un partit que vol ser “anti-establishment” però que, en la seva posta de llarg, dissabte en el històric marc del Palau de la Música, i diumenge amb anuncis en algun diari, dona entendre que té el compte corrent força farcit de bitllets.


A la seva web expliquen que la quota de militància puja a 10 euros al mes (5 euros els joves, els jubilats i els aturats), però també deixen clar que qui desitgi fer una contribució superior “només cal que ens ho indiqui”. Igualment posen a la disposició del personal un número de compte del Banc Popular per aquells que, sense necessitat de militar, vulguin fer “contribucions esporàdiques”.

Si en realitat són tan transparents i no amaguen res, això de les “contribucions esporàdiques” ho haurien d'explicar molt bé perquè algú pot començar a preguntar-se d'on surten les virolles per pagar el car lloguer del Palau de la Música i els anuncis a tota plana i en dia festiu a la premsa.

Com que estem parlant d'una nova formació que no té ingressos públics per escons ocupats, ni possibilitats de maniobrar amb estratègies del “3 per cent”, ni l'opció de cobrar un impost revolucionari als funcionaris de la Generalitat, ni d'ingressar les quotes de desenes de milers de militants, el tema de la caixa plena permet obrir molts interrogants.

Qui pot estar interessat en apostar econòmicament per una formació que, segons les enquestes, no té possibilitat de treure cap escó?

Es tracta únicament de restar algun vot al PP i al PSC?.

Són els enemics interns de Piqué, és a dir els vidal-quadristes, els qui passen per caixa?

Si Ciutadans no té cap lligam amb el PP, què hi fan alguns dels seus principals promotors – Arcadi Espada, Teresa Jiménez Barbat, Xavier Pericaycol·laborant en la revista de la FAES, la fundació presidida per Aznar?

Què persegueix Esperanza Aguirre quan glosa el discurs de Boadella menyspreant el de Piqué?

Què pretén aconseguir l'eurodiputada socialista Rosa Díez donant suport públic a Ciutadans en detriment de Montilla i Zapatero?

Espera Rosa Díez que la direcció del PSOE cometi la ingenuïtat d'expulsar-la provocant un enrenou polític a l'entrada d'un període electoral?

Quin sector mediàtic madrileny -amb el que també col·labora alguna cara visible de Ciutadans- està interessat des del punt de vista econòmic i polític en alimentar la serp que crearà més zitzània entre els catalans i entre Catalunya i Espanya?

Són preguntes que tenen fàcils respostes i que van més enllà del simple discurs provocador i repetitiu d'un còmic o de la imatge d'un candidat fins ara desconegut que ha hagut de fer el salt a la fama apareguent nu però amb el gest vergonyós de tapar-se els ous on, si no vigila, hi anirà creixent aquesta perillosa serp.

Com a mínim, la Cicciolina va aconseguir un escó sense amagar-se res.



Postdata: La serp no l'alimenta només el nacionalisme espanyol sinó també els qui, des de l'altre extrem, li donen arguments organitzant campanyes excloents com la que s'ha posat en marxa contra l'ajuntament de Barcelona per haver escollit Elvira Lindo com a pregonera de les festes de la Mercè. En el manifest de la campanya no es posa en dubte el seu valor com a escriptora , que sempre pot ser discutible, ni els seus lligams (existents o no) amb la ciutat, sinó només el fet que el pregó serà en castellà. Boadella, Vidal-Quadras, Jiménez Losantos i companyia s'hi fregaran les mans. El gestor cultural i periodista Pep Montes ho analitza molt bé en el seu blog (Via Saül Gordillo).