diumenge, 17 de setembre de 2006

Orfe d'alcalde perpetu


Em sento orfe. Aquesta setmana m'he quedat sense “alcalde honorari i perpetu”. Es deia Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonte i l'Ajuntament de Girona, una colla de desagraïts, ha optat per retirar-li el títol que li va concedir el 1964 en commemoració de “los 25 años de paz”.

L'alcaldia perpetua de l'heroica i inmortal ciutat es va exercir amb tanta discreció des del palau d'El Pardo que, malgrat haver-hi un allau d'historiadors, entre ells l'ex-alcalde i conseller Joaquim Nadal, ningú se'n va recordar del tema fins fa uns mesos, quan l'investigador Jordi Gibert va treure a la llum l'acord del consistori presidit per Pere Ordis, un dels franquistes que, el 4 de febrer del 1939, a les ordres del general Camilo Alonso Vega, va “alliberar” Girona del “rojerío”.

Amb aquell acord del 9 d'abril de 1964, similar al que van aprovar altres poblacions, l'ajuntament decidia nomenar Franco alcalde perpetu “con emocionada expresión de eterna gratitud, lealtad insobornable y inquebrantable adhesión hacia su persona y su obra, al frente de los destinos de España”.

Ara, 42 anys després i amb l'”alcalde perpetu” exercint des del Valle de los Caidos, el consistori li ha retirat el títol, però ho ha hagut de fer sense comptar amb el vot dels tres regidors del PP, que s'han abstingut perquè per ells tot plegat és una presa de pèl i una collonada electoralista.

La mateixa collonada, imagino, que seria, pel PP, canviar el nom dels 360 carrers que a Madrid encara glosen la dictadura.


Foto: Franco, baixant les escales de la catedral de Girona, el 17 de maig del 1960.