En una conferència pronunciada a l'Institut Hudson, un centre d'estudis de Washington, l'expresident Aznar s'ha declarat admirador d'"Isabel y Fernando" i ha sortit en defensa del Papa dient el següent: “És molt interessant veure que molta gent en el món islàmic reclama que el Papa demani perdó, però no escolto cap musulmà que em demani perdó per haver conquerit Espanya i estar-s'hi vuit segles”
Sense entrar en la inoportunitat política de la frase (Aznar sempre sol ser inoportú, especialment quan obre la boca en els Estats Units), ni tampoc en el fet que Espanya encara no existia com a entitat política quan els musulmans van conquerir la península, la petició de l'expresident hauria de tenir, en tot cas, caràcter recíproc i aplicar-se amb caràcter invers a tots els pobles i antics territoris conquerits històricament per l'imperi espanyol, tant a Amèrica, com a Europa, Àsia, Africa i Oceania. Per fer-nos una idea, uns 20 milions de quilòmetres quadrats a finals del segle XVIII.
Això si, Zapatero hauria de nomenar Aznar ambaixador especial i enviar-lo de país en país donant en nom d'Espanya les mateixes disculpes que vol rebre dels musulmans.
Amb aquesta llarga marxa de reconciliació històrica, que podria començar a l'antic Virregnat de Nueva España i acabar a l'illa de Guam, sense oblidar, naturalment, el recent envaït Irak, ens treuriem l'Aznar del damunt durant una llarga temporada, cosa que, probablement, agrairien tant els militars espanyols destinats a delicades missions de pau a paisos islàmics com, fins i tot, el propi Rajoy.
Això si. Els discursos de l'expresident haurien de ser brevíssims, pràcticament limitats a una sola paraula: “Perdó”.
No fos que amb la seva natural bel·licositat acabés provocant ell sol una guerra d'abast mundial, un colossal i autèntic xoc de civilitzacions.
Entrades
5 comentaris:
I tot seguit l'Aznar voldra que tambe ens demanin perdo el Romans, i els visigots i...
Bon dia Toni
Tal com dius, Espanya, en aquella época no existia (greu error o falta de cultura històrica, imperdonable en algú que preten fer una conferencia i parlar del tema).
Potser som nosaltres (o els seus amics) qui tenen que demanar perdó per conquerir algo que no era seu (des de quan Al Andalus havia estat Castella? ni vieja ni nueva).
En fi, que si comencem a exigir perdó a tort i dret, com han dit, comencem pels fenicis, grecs i ... ves a saber. Potser que demani perdó Adan per fotrens en aquest infern.
Abraçades virtuals
P.D.: El que mes m'ha fet "mal" es el darrer comentari, alló de amb mi o contra mi. Si juguem doncs contra ell, es la guerra !!! (li dono les gracies per ajudar a posicionar-me. No ho tenia clar, ... o si :-))
Disculpa, m'he descuidat d'afegir:
Felicitats per la foto. No ha sortit malament, ni crec que l'hagis buscat expressament amb cara de dolent, senzillament és així.
Em recorda a Jack Nicolson en El Resplandor de Kubrick. Similituts a part, aquest paio fot por.
Amb aquest home s'hi podía estar d'acord o no, et podía caure millor o pitjor, el podíes votar o no, en fí, que actuaves el que es diu democràticament.
Avui per avui s'ha ( s'han )convertit en una amenaça per la societat, per la convivència, per la humanitat......em fan por.
Sense bromes....tinc por.
P.D.No és cert que als elements perillosos de la societat s'els engarjola?.
Bona aquesta Ramon,
No sols els perillosos, com és allò d'alarma social?
Uns perden oli, d'altres sofre i alguns, pocs, els pels de la cua, de tan remenar-la quan estan amb el seu "jefe".
Aquests darreres, són aquells que han de fer merits i que els hi riuen els acudits, tot i ser dolents, molt dolents.
I si, aquests fan por, son irracionals, millor tancats.
Publica un comentari a l'entrada