Albert Boadella, promotor junt amb Arcadi Espada del partit antinacionalista Ciutadans de Catalunya, ha assegurat irònicament que els 223 articles del nou Estatut podrien resumir-se en 10 Manaments, entre ells veure cada nit a Mónica Terribas, esborrar del mapa als toros i a la COPE, tenir una fe infinita amb l'home del temps de TV3 i “masturbar-se quan perd el Madrid”. Confesso que he vist a seguidors blaugranes trempant molt més quan perd Raul que quan guanya Ronaldinho. Sobretot els darrers temps en què els culés ja ens hem acostumat a viure jornades triomfants.
Ara bé, d'aquí a practicar l'amor propi convulsiu quan perd l'equip de Chamartin hi ha una certa distància i seria, sens dubte una exageració fer-ho constar a l'Estatut, Estatuet o el que carai sigui el que anirem a votar diumenge.
Si, ja sé que els nostres legisladors, desconfiant, com diu Maragall, de les males jugades fetes durant anys i panys des de Madrid, han volgut entrar en el més mínim detall competencial fins a incloure-hi el busseig professional com a representació extrema del blindatge polític.
També és veritat que la masturbació té afectes enormement positius en l'ésser humà: allibera la tensió sexual, ajuda a combatre l'estrès, els dolors menstruals i l'insomni, estimula les defenses del sistema immunològic, allibera hormones que aixequen l'estat d'ànim i combaten la depressió, redueix les ereccions espontànies en llocs inoportuns, elimina els somnis humits...
Així mateix, ni el Vaticà s'atreveix a aquestes alçades de la vida a continuar insistint en la llegenda negre dels mals que patien els onanistes abans d'anar a parar a la caldera de'n Pere Botero: l'aparició de pèls negres, negríssims, a la ma pecadora i de granulacions fastigoses i pudolents a la cara, la ceguesa, l'esterilitat, la bogeria...
En conclusió: pel bé del poble català i reconeguent la bondat de les arts masturbatòries proposo una transaccional al Manament suggerit per Boadella, afegint en el capítol de Drets i Deures la pràctica constant i la promoció pública de l'onanisme, retirant, això si, qualsevol referència a l'equip blanc (ja la inclourà el poble de Madrid, si ho considera oportú, en el seu estatut).
Estic convençut de que amb l'augment d'aquests exercicis íntims, les palles físiques substituiran a les mentals i tots els ciutadans de Catalunya, siguin o no polítics, siguin o no joglars, siguin o no radicals d'un i altre signe, d'una o altra bandera, avançaran definitivament pel camí de la felicitat. Que així sigui i que els deus ens escoltin.
Entrades
5 comentaris:
Felicitats, senyor Dalmau, un article ben digne de la meva masturbació! xD
Felicitats Toni .... de jove em ves agradat ser com tu. Sobre tot escriure.
Si, ja se, mai es tard, però qui val val i qui no a Ciutadans de Catalunya.
Abraçades virtuals.
Hola,
veure cada nit a Mónica Terribas
Estic d'acord, si la pogués veure seria senyal de que no m'he de llevar a 3/4 de 6 del matí.
esborrar del mapa als toros i a la COPE
No, en tot cas eliminar la barbàrie que es fa amb els toros i la que fa la COPE amb els catalans.
tenir una fe infinita amb l'home del temps de TV3
Com se li en va l'olla a aquest tio. La metereologia no és una ciència exacta, espero que la mare natura el respongui amb una bona pedragada.
"masturbar-se quan perd el Madrid"
Aqui si que té raó, això es totalment anormal i un simptome clar que hi ha un problema digne d'anar a cal metge. El fet habitual és tenir l'orgasme en el moment que t'assabentes que el Madrid a perdut, i en aquells partits importants que veiem per tv, tenir-ne un per cap gol que rep i un d'extra en el moment de sentir el xiulet de l'arbitre pitant el final.
Per quin ambient es mou aquest senyor? Salutacions
Noi, això que apuntes, que els capellans deien que si te la cascaves hi hauria aquestes conseqüències: aparició de pèls negres, negríssims, a la mà pecadora i de granulacions fastigoses i pudolents a la cara, no m'ho havien dit mai; ara, que vindrien la ceguesa, l'esterilitat, la bogeria i altres malalties fastigosíssimes i dolentíssimes, sí. Fins i tot havia arribat a sentir dir que els pobres nanos del Cottolengo del Padre Alegre (toma ya, padre Alegre!) estaven com estaven per la disbauxa onanista (noi, ja estaven malalts abans de cascar-se-la, imagina't com de dolent deu ser això).
Quant a la teva recomanació, no em sembla malament; ara, segurament seria millor trobar una bona companya, o company si és el cas, per practicar aquesta activitat tan satisfactòria, relaxadora, higiènica i saludable que és la sexual. Ah, i sense manies, tu, que jo no li veig gaires contraindicacions. Però si no pot ser una altra cosa, cinc contra un a la salut del que sigui...
Quant al Boadella and company, observo que també són capaços de caure en els tòpics més tòpics. Què hi farem, veig que fa temps que a ell i els seus companys se'ls ha extraviat la imaginació, potser al maig del 68...
Salut i felicitats pel teu sentit de l'humor.
JordiPG
Curiós personatge l'Alberto Boadella aquest, el joglar [o millor dir el bufó?]. Tothom intenta entendre de quin mal pateix quan jo entenc que pateix del síndrome d'estocolm: aquell dels segrestats que creuen que llurs captors són els seus benefactors. Sinò que algú m'expliqui com pot ser que despres de ser torturat pel franquisme ara estigui al seu mateix costat.
Publica un comentari a l'entrada