A la taula d'en Bernat...

S'ha aprovat l'Estatut i, com era previsible, cada partit interpreta els resultats del referèndum a la mida dels seus interessos. Les dades són clares: “Sí” (73,9 per cent dels vots); “No” (20,7 per cent); Blancs (5,3 per cent); Nuls (0,9 per cent); Participació (49,4 per cent). Es posen aquestes xifres dins la coctelera de la interpretació política i cada ú ven l'èxit de la manera que vol. Només els dirigents d'ERC han reconegut la seva derrota: ja van perdre quan les bases del partit els van imposar el “No” i ho han tornat a fer ara amb quan la immensa majoria dels votants han fet triomfar el “Sí”. El 20,7 per cent de vots en contra de l'Estatut queda lluny del 28 per cent de vots que van sumar entre ERC i PP a les darreres eleccions autonòmiques. Per a tant, hi ha hagut una pèrdua de suport electoral que ha afectat bàsicament a ERC com ho demostra el fet que a poblacions on l'alcalde és republicà el percentatge de vots negatius ha estat baix o poc superior a la mitjana: Banyoles (19,8 per cent); Puigcerdà (22 per cent). Les enquestes ja indicaven que a una part important de votants d'ERC els feia poquíssima gràcia votar el mateix que el PP i, es de suposar, que finalment han optat pel “Sí” del peix en el cove, pel vot en blanc, pel nul crític o, directament, per quedar-se a casa o a anar a la platja alimentant el 50,6 per cent d'abstenció.

Sigui com sigui, els votants republicans han tingut en aquest referèndum mala peça al teler. Els que han optat per la papereta del “Sí” han girat l'esquena al partit i han fet augmentar la relativa satisfacció del PSC, ICV i CiU. La resta han vist com, a l'hora de les valoracions polítiques, el PP s'apropiava dels seus vots o de la seva abstenció per intentar esbombar als quatre vents el presumpte sentit comú de la dreta espanyola i per deslegitimar Zapatero. “Dos de cada tres catalans no donen suport a aquest projecte personal de Zapatero”, ha dit el líder popular fent a continuació una crida per “paralitzar urgentment aquest procés de liquidació de l'Espanya constitucional”.

I en un atac d'”amnèsia política”, Rajoy ha afegit “És l'Estatut amb més refús de tota la democràcia”.

D'acord que en el referèndum de l'Estatut català del 1979 la participació va ser 59,7 per cent, més de 10 punts superior a la d'ara, tot i que cal reconèixer que les circumstancies d'efervescència política i ciutadana eren ben diferents després de la recuperació de la democràcia. També és veritat que en el referèndum de l'Estatut basc van votar el 58,9 per cent dels electors i a l'andalús el 53,5. Però en les seves declaracions, Rajoy, que, recordem-ho, va ser parlamentari gallec i vicepresident de la Xunta, intenta fer creure que ha oblidat quin va ser l'index de participació en el referèndum de l'Estatut de Galícia celebrat el 21 de desembre del 1980: ni més ni menys que un miserable 28,3 per cent. I el PP, amb Fraga al capdavant, no ha tingut cap inconvenient en governar Galícia una colla d'anys utilitzant com a principal eina un Estatut amb menys “legitimació” a les urnes – emprant els termes analítics dels populars- que el nou Estatut català.

Les raons per les quals més del 50 per cent dels electors no han anat a votar són diverses, però ningú se les pot apropiar. El joc democràtic passa per les urnes i, com afirma la dita popular, “ a la taula d'en Bernat, qui no hi és, no és comptat”.

Imatge: dibuix d'en Joan Antoni Poch publicat en El Punt