dilluns, 5 de juny de 2006

Aguirre, Piqué i l'arxipèlag Gulag

Josep Piqué va anar dissabte a Sau a fer-se la foto per reivindicar l'esperit de “concòrdia” de l'Estatut que l'any 1978 va redactar en aquell parador la comissió dels 20.

L'excursió del líder del PP català no va agradar als socialistes i ahir, en un acte electoral a Lleida, Zapatero va acusar als populars de tenir molta “barra” per anar “a abraçar-se a Sau al monument commemoratiu de l'estatut del 79 quan no el van votar”.

La polèmica ha continuat avui, també a Lleida, quan Esperanza Aguirre ha volgut saltar damunt la jugular de Zapatero utilitzant l'arma de la història. La presidenta de la Comunitat de Madrid, a qui molts de la dreta com Déu mana voldrien veure ocupant el lloc de Rajoy, ha recordat que l'any 1979 el PSOE encara es definia en els seus estatuts com un partit marxista: “Ja ha demanat Zapatero perdó pel Gulag?”, s'ha preguntat Aguirre posant la cara de pomes agres d'Alexander Solzhenitsyn. I a continuació ha mirat a Piqué amb aire de complicitat i li ha etzibat la següent pregunta: “No és veritat?”. El polític català s'ha limitat a fer-li que sí amb el cap, però ves a saber si no l'ha maleïda fins el moll dels ossos a l'estil del que deu fer sovint Ruíz Gallardón i probablement Rajoy.

Esperanza Aguirre, que no té un pèl de tonta, ha de saber que gratant en el passat de Piqué no tan sols hi surt que és fill del darrer alcalde franquista de Vilanova (cosa que li dona un elegant pedigree dins el PP) sinó també que abans d'anar a flirtejar amb Convergència del bracet d'Hortalà i molt abans d'aterrar en el PP, va tenir una etapa de noi rebel i marxista en el PSUC. És a dir, que si Aguirre continua insistint en donar per certa l'associació entre marxisme i camps d'extermini stalinistes, Piqué també hauria de demanar perdó pel Gulag.

De genolls i de cara a la paret, que és, en definitiva, com el voldria veure la gran Esperanza de la dreta espanyola.


Nota al marge: En el congrés extraordinari del setembre del 1979, el PSOE va renunciar al marxisme com a ideologia oficial del partit, encara que el va mantenir com a instrument crític i teòric. En el mateix congrés, el PSOE es va definir com un partit socialista democràtic i d'organització federal. Com a resultat d'aquests acords, Felipe González va tornar a la secretaria general.

Per la seva part, el PSUC va assumir als anys setanta l'eurocomunisme, distanciant-se del poder soviètic. A la dècada següent, el partit va patir fortes tensions internes i fins i tot una excisió a conseqüència dels enfrontaments entre eurocomunistes i prosoviètics.


Foto: Esperanza Aguirre ha exhibit avui a Lleida la seva imatge més populista tocant la guitarra davant un grup de simpatitzants del PP. EFE

1 comentari:

Ibérico ha dit...

Sembla que la dona va dir "gulash" en lloc de "gulag"... :)