Les primes i el cul del Sabio de Hortaleza

Encara no ha començat el Mundial de Futbol -ho farà dintre d'unes hores- i la selecció espanyola ja és campiona d'alguna cosa: les primes, altíssimes, que la Federació pagaria a jugadors i tècnics en l'hipotètic cas que guanyessin el campionat. Concretament a cada un d'ells els tocaria 540.000 euros (uns 90 milions de peles) per donar la campanada. Aquesta quantitat triplica el que ha pactat la Confederació Brasilera de Futbol amb els seus jugadors i tècnics per portar la copa cap al seu país, que és el que segurament faran: 155.775 euros. De fet, els brasilers són superats, només en qüestió de possibles premis, no tan sols per la generositat espanyola sinó també per l'anglesa (438.148 euros), l'alemana (300.000 euros), la francesa (240.000 euros) i la italiana (250.000 euros).

En això de les primes, l'organisme que presideix Ángel Maria Villar fa trampa. En primer lloc, només començarà a pagar calers si la selecció supera els vuitens de final. En segon lloc, la generositat extrema de prometre un total de 14,5 milions d'euros pel conjunt de l'equip, a 540.000 per barba, és un brindis al sol. Ni els més optimista pensa que la selecció de Luis Aragonés pot guanyar el Mundial. Hi ha un element prou indicatiu: la mateixa Federació ha considerat innecessari signar una pòlissa amb alguna companyia d'assegurances per cobrir el risc d'haver de pagar a Raul, Puyol i resta de col·legues el premi milionari que s'embutxacarien si guanyessin el Mundial. És si fa o no fa, la mateixa confiança amb la derrota que té la Federació de Trinidad y Tobago, disposada a pagar globalment als seus jugadors 2,5 milions d'euros si sobreviuen el xoc amb Anglaterra, Paraguai y Suècia i acaben arribant miraculosament a vuitens de final. Tota una epopeia per una petita nació caribenya que no arriba a tenir ni els habitants de París i que, una vegada superat el desencís futbolístic, farà bé en dedicar aquests recursos a inversions públiques.

Les apostes a internet, és a dir la manera en que la gent es poleix els quartos per la xarxa, són un bon indicador de l'estat d'ànim de les aficions. En el regne de Betandwin.com, la lògica és impecable: quants més calers es paguen per un triomf d'una selecció, menys possibilitats té d'arribar a la final. La situació és aquesta: per Brasil es paguen 3,75 euros per cada un apostat; per Alemanya 8,50; per Anglaterra 8,50; per Argentina 9; per Itàlia 9,50; per França 13 i per Holanda 15.

En aquesta febrada apostadora, per molt savi i d'Hortaleza que es digui que és l'entrenador espanyol, la gent no es deixa enredar. El triomf final d'Espanya és paga a 15 euros. I no parlem d'una impensable i remotíssima victòria de Trinidad y Tobago: 1.001 euros.

El diari As anuncia la seva miniguia del Mundial amb l'eslògan “Alemania 2006: esta vez sí”.

És si fa no fa el mateix que deia la premsa catalana quan el Barça no alçava el cap: “Aquest any, sí”. I el pronòstic sempre fallava fins que va arribar el somriure permanent de Ronaldinho la discreció i bon fer de Rijkaard.

Res a veure l'holandès amb la rusticitat del seleccionador espanyol. Ahir, a l'aeroport de Dortmund, Luis Aragonés va refusar un ram de flors que li oferien els alemanys com a símbol de benvinguda. “Me van a dar a mí un ramo de flores que no me cabe por el culo ni el pelo de una gamba”, va exclamar el Sabio de Hortaleza , a qui després d'ofendre els anfitrions i de fer el ridícul cantant el “A por ellos, oe!”, només li faltaria ara destrossar l'Opá!, yo viazé un corrá.

Quan un equip aconsegueix victòries inesperades es diu que l'entrenador té una flor al cul. Aragonés ja no disposa, però, de la infraestructura per vestir l'esperança: té el cul estret i ha llançat les flors.

En tot cas, mentre Aragonés rumia quina cara presentarà la selecció, si la de toro o la de torero, el subdirector del diari As, Tomás Guasch sembla l'Scarlett O'Hara del futbol perdut en allò que el vent s'endugué:

“Un día habrá victoria para España, igual yo ya no llego a tiempo de verlo. Pero mis hijos casi diría que sí llegarán y mis nietos, fijo que llegan”.