La notícia no és que Pasqual Maragall hagi renunciat a tornar a ser candidat a la presidència de la Generalitat. L'autèntica notícia és que la seva decisió s'hagi fonamentat en criteris absolutament racionals encara que, naturalment, en cap moment, els hagi fet públics. Tothom sap quins són:
- la manca de suport dins la direcció del PSC, el partit que, recordem-ho, ell mateix presideix
- la manca de suport del PSOE i més concretament de Zapatero
- la seva nul·la possibilitat de pactar amb CiU, després de les properes eleccions, una coalició de govern, l'anomenada sociovergència, i d'acceptar veure reduït el seu paper a segon d'un Artur Mas president.
- La difícil tasca de renegociar la resurrecció d'un tripartit, mort i enterrat, amb unes noves regles del joc (un Tinell II difícil de liderar per un polític que n'ha sortit cremat per mèrits propis i aliens)
Per una vegada, el sempre sorprenent Maragall ens ha deixat de sorprendre. I aquí és on hi ha l'autèntica notícia.
Amb en Montilla, l'oasi català serà més racional i més avorrit i quan això passi, amb en Mas ocupant o no el despatx de Palau, tal vegada trobarem a falta la rauxa d'aquell alcalde dels Jocs Olímpics, d'aquell president de la Generalitat a qui els seus, cansats de reclamar-li seny i disciplina, li van girar l'esquena molt abans que Catalunya tingués nou Estatut.
Imatge: dibuix d'en Joan Antoni Poch publicat en El Punt
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada